LECTURA I MOTIVACIÓ

Seguint amb el tema de la motivació, aquesta última sessió que he anat al centre de practiques, em va sorprendre molt la següent conversa que m’agradaria reproduir per tal de que serveixi de reflexió per a tots en la nostra tasca, tant com a docent, i com a futurs psicopedagogs:

-        -          Com portes el llibre que havies de llegir?
-          Doncs... un poc malament...
-          Que vol dir malament... la setmana passada vàrem marcar els dies de lectura, no?
-          Si... però no he llegit...
-          I això...? què ha passat?
-          Ai!...doncs que el llibre és un rotllo... no m’agrada...
-          I de què va el llibre? Perquè no t’agrada?
-          No ho se... es que no l’he començat... però es que no m’agrada llegir...
-          Potser et coste començar a llegir, però igual t’agrada una volta t’hagis posat, no?
-          No ho se...
-          Quan tens l’examen de lectura?
-          D’ací tres dies...
-          I què penses fer? Com l’aprovem? T’hauràs de posar a llegir, no?
-          No cal... he pensat que buscaré el resum per internet, i me’l llegiré i ja està... faré l’examen com sigui... dona igual
-          Però això ja ho has intentat altres vegades, i no t’ha funcionat, perquè la professora posa preguntes que no solen estar als resums d’internet, no? Ja ho hem parlat altres vegades, que eixa no era la solució...
-          Ja... però ja no em queda temps per llegir-me’l tot...
-          Quantes pàgines te el llibre?
-          Unes 90... crec...
-          Et queden tres dies... pots llegir 30 pàgines cada dia... i encara arribes, no? 30 pàgines si que et pots llegir en una estoneta
-          Si, suposo...

L’acord va ser que es llegiria eixes 30 pàgines cada vesprada, durant eixos tres dies que i quedaven. Realment no eren massa pàgines per a un alumna de segon d’ESO, però el que era realment pesat, baix el meu punt de vista, és haver de llegir en eixa desgana i desmotivació. El llibre en si, tampoc era tan avorrit, era de la col·lecció de Coolman i jo, que solen ser prou entretinguts, però així i tot, a la xiqueta no li abellia gens posar-se a llegir.

És una llàstima que al llarg de l’escolaritat es faci tan avorrit el temps de lectura, quan en realitat hauria de ser de l’inrevés, no? Estaria molt be que els xiquets i adolescents trobaren alguna motivació durant eixes lectures, i per a tal cosa, en compte de proposar els professors els llibres a llegir-se, podrien ser ells mateixos qui elegiren les seues lectures, depenent dels seus interessos i inquietuds, possiblement se les llegiren amb més ganes i no haurien de recórrer a la solució fàcil i còmoda de buscar en internet el resum del llibre...

Com ja he dit abans, què important que és la motivació per a qualsevol cosa!

QUÈ FEM AMB LES MATEMÀTIQUES?

Al centre acudeix un nen de 6è de primària, al qual el tema de la motivació que he comentat abans no li fa massa falta, doncs està molt motivat davant les matemàtiques, a pesar de ser l’assignatura que més li està costant.

De fet, quan ve a les sessions tan sols treballa aquesta matèria. Però les ganes que li posa són increïbles. A cada proposta que li fa la psicopedagoga, ell sempre contesta amb un somriure i amb prou rapidesa treu el llapis i es posa a fer els exercicis, ja siguin operacions o problemes.

Ara be... quan els acaba... la majoria d’ells no estan ben resolts...

La psicopedagoga, de manera molt agradable i sense fer cap judici, li fa veure que s’ha enganyat, li pregunta que ha pogut passar... i poc a poc, amb un diàleg curt, el nen li arriba a contestar que no s’havia fixat massa, que ho ha fet un poc ràpid...

“I què podem fer?”

Gran pregunta! Personalment m’agrada molt aquesta pregunta, es dona la oportunitat a l’alumne a que pense, a que faci una proposta que segurament seguirà perquè ha sigut idea sea, a que es pugui enganyar i sigui conseqüent amb les seues decisions... en definitiva pense que si la solució la troba el propi alumne hi ha més possibilitats que sigui la correcta que si la solució la dona l’adult.

Val, davant aquesta pregunta, el nen torna a preguntar... “mmm, ho torne a fer més espai?”

“Vols que provem?”

I en eixe moment es veu a l’alumne, que segueix amb ganes, esborrar l’activitat, moure’s de la cadira, apropar-se a la taula i amb la mà damunt del front, posar-se lentament a mirar els números i parlant amb veu baixeta va aconseguir resoldre les operacions pràcticament totes correctes!

Importantíssima la motivació, com ja he dit, i en aquest cas, sumem l’atenció!

MOTIVACIÓ

Seguint amb el tema que vaig encetar el més passat sobre aquella alumna que li costava entendre el que llegit, he de dir que de moment l’alumna no és que hagi millorat massa, però si que es veu un avanç a nivell motivacional.

La psicopedagoga, a banda de dedicar part de la sessió a aplicar tècniques de comprensió lectora (subratllar, resumir, buscar idees principals...) també es centra prou en augmentar la seua motivació i interès.

Per cada xicoteta cosa que fa l’alumna, ja sigui referit a la lectura d’un text o de qualsevol cosa que li conte de l’institut, sempre te una frase preparada del tipus “molt be, això està molt be, no creus?”, “segur que t’ha costat molt, però veus? Ho has aconseguit, eh?!”, “Bueno, potser no sigui la nota que volies, però mira! Has millorat des de l’anterior treball”.

Fixant-se be, totes les sessions estan repletes de frases motivacionals i alentidores, doncs pense que, a banda de ser una de les funcions d’un bon psicopedagog, és un punt clau per poder aprendre. Un alumne motivat aprèn molt millor, doncs te un interès, dedicació i concentració molt més alt que un altre que estigui desmotivat. Aquest aspecte, ha de ser un dels principals en les sessions amb xiquets o adolescents, doncs la gran majoria manquen de motivació i ganes...