LECTURA I MOTIVACIÓ

Seguint amb el tema de la motivació, aquesta última sessió que he anat al centre de practiques, em va sorprendre molt la següent conversa que m’agradaria reproduir per tal de que serveixi de reflexió per a tots en la nostra tasca, tant com a docent, i com a futurs psicopedagogs:

-        -          Com portes el llibre que havies de llegir?
-          Doncs... un poc malament...
-          Que vol dir malament... la setmana passada vàrem marcar els dies de lectura, no?
-          Si... però no he llegit...
-          I això...? què ha passat?
-          Ai!...doncs que el llibre és un rotllo... no m’agrada...
-          I de què va el llibre? Perquè no t’agrada?
-          No ho se... es que no l’he començat... però es que no m’agrada llegir...
-          Potser et coste començar a llegir, però igual t’agrada una volta t’hagis posat, no?
-          No ho se...
-          Quan tens l’examen de lectura?
-          D’ací tres dies...
-          I què penses fer? Com l’aprovem? T’hauràs de posar a llegir, no?
-          No cal... he pensat que buscaré el resum per internet, i me’l llegiré i ja està... faré l’examen com sigui... dona igual
-          Però això ja ho has intentat altres vegades, i no t’ha funcionat, perquè la professora posa preguntes que no solen estar als resums d’internet, no? Ja ho hem parlat altres vegades, que eixa no era la solució...
-          Ja... però ja no em queda temps per llegir-me’l tot...
-          Quantes pàgines te el llibre?
-          Unes 90... crec...
-          Et queden tres dies... pots llegir 30 pàgines cada dia... i encara arribes, no? 30 pàgines si que et pots llegir en una estoneta
-          Si, suposo...

L’acord va ser que es llegiria eixes 30 pàgines cada vesprada, durant eixos tres dies que i quedaven. Realment no eren massa pàgines per a un alumna de segon d’ESO, però el que era realment pesat, baix el meu punt de vista, és haver de llegir en eixa desgana i desmotivació. El llibre en si, tampoc era tan avorrit, era de la col·lecció de Coolman i jo, que solen ser prou entretinguts, però així i tot, a la xiqueta no li abellia gens posar-se a llegir.

És una llàstima que al llarg de l’escolaritat es faci tan avorrit el temps de lectura, quan en realitat hauria de ser de l’inrevés, no? Estaria molt be que els xiquets i adolescents trobaren alguna motivació durant eixes lectures, i per a tal cosa, en compte de proposar els professors els llibres a llegir-se, podrien ser ells mateixos qui elegiren les seues lectures, depenent dels seus interessos i inquietuds, possiblement se les llegiren amb més ganes i no haurien de recórrer a la solució fàcil i còmoda de buscar en internet el resum del llibre...

Com ja he dit abans, què important que és la motivació per a qualsevol cosa!