QUÈ FEM AMB LES MATEMÀTIQUES?

Al centre acudeix un nen de 6è de primària, al qual el tema de la motivació que he comentat abans no li fa massa falta, doncs està molt motivat davant les matemàtiques, a pesar de ser l’assignatura que més li està costant.

De fet, quan ve a les sessions tan sols treballa aquesta matèria. Però les ganes que li posa són increïbles. A cada proposta que li fa la psicopedagoga, ell sempre contesta amb un somriure i amb prou rapidesa treu el llapis i es posa a fer els exercicis, ja siguin operacions o problemes.

Ara be... quan els acaba... la majoria d’ells no estan ben resolts...

La psicopedagoga, de manera molt agradable i sense fer cap judici, li fa veure que s’ha enganyat, li pregunta que ha pogut passar... i poc a poc, amb un diàleg curt, el nen li arriba a contestar que no s’havia fixat massa, que ho ha fet un poc ràpid...

“I què podem fer?”

Gran pregunta! Personalment m’agrada molt aquesta pregunta, es dona la oportunitat a l’alumne a que pense, a que faci una proposta que segurament seguirà perquè ha sigut idea sea, a que es pugui enganyar i sigui conseqüent amb les seues decisions... en definitiva pense que si la solució la troba el propi alumne hi ha més possibilitats que sigui la correcta que si la solució la dona l’adult.

Val, davant aquesta pregunta, el nen torna a preguntar... “mmm, ho torne a fer més espai?”

“Vols que provem?”

I en eixe moment es veu a l’alumne, que segueix amb ganes, esborrar l’activitat, moure’s de la cadira, apropar-se a la taula i amb la mà damunt del front, posar-se lentament a mirar els números i parlant amb veu baixeta va aconseguir resoldre les operacions pràcticament totes correctes!

Importantíssima la motivació, com ja he dit, i en aquest cas, sumem l’atenció!