QUARTA SESSIÓ

Portava un parell de sessions mirant el WISC, i el que més em preocupava era el moment de passar-lo al alumne... com podia fer per organitzar-me? Com posava el cronòmetre en marxa sense que el nen ho mirara? Com anotava, a la vegada que llegia i escoltava? Quines directrius havia de donar, seguint el manual?... possiblement eres preocupacions de principiant, però m’angoixaven una mica, ja que la meua intenció era passar la prova a l’alumne 1 de la millor manera possible i estant atenta al seu estat emocional, per tal de extreure la major informació possible.

Aquests interrogants li’ls vaig consultar a la meua tutora, per veure quines estratègies usava ella a l’hora de passar un WISC. I la veritat es que em vaig tranquil·litzar, doncs em va dir que tampoc feia falta amagar del tot el cronòmetre, simplement dir-li a l’alumne “he de contar el temps, però tranquil que no hi ha cap pressa”, per exemple. De tota manera, la prova no la passaria en una sola sessió, i per tant, vaig decidir mirar-me be els primers tests per tal d’estar més tranquil·la... en compte de voler avarcar tota la prova. 

TERCERA SESSIÓ

Cal destacar que els pares d’un dels alumnes de secundària, proposat per poder fer-li la intervenció, no va donar el seu consentiment; per la qual cosa vàrem tindre que buscar algun altre... i tenint en compte que em volia centrar en aspectes lingüístics, la psicopedagoga em va proposat un alumne de primària. Per tant, tindria 3 alumnes de primària i 1 de secundària.

Les altres tres famílies no varen posar cap impediment en que jo poguera estar amb ells alguna estona, per fer activitats específiques o per passar-los alguna prova, cosa que els vaig agrair aquest mateix dia quan vaig veure alguna d’elles.

Per altra banda, vaig seguir mirant el WISC, el qual era prou dens d’analitzar, d’entendre... a pesar que ja havia vist un informe de la psicopedagoga d’aquesta prova (al practicum anterior); ara que m’estava enfrontant assoles a la prova, a llegir el manual, a mirar els tests... era quan començaven a eixir-me els dubtes...

SEGONA SESSIÓ

Al llarg d’aquesta sessió, vaig seguir mirant la documentació de la psicopedagoga i analitzar la prova del WISC, doncs serà la primera que tinc marcat per passar-li al alumne 1, el qual segons el que he pogut llegir, està cursant 2n de primària, i presenta un trastorn del llenguatge, retràs simple del llenguatge, mostra incapacitat tant per a comprendre com per expressar-se a nivell escrit i oral degut a una pobra fluïdesa lèxica. A més se li ha observat dificultats en la concordança del gènere i nombre i estructuració lògica de les frases. Aquesta dificultat li dificulta el seguiment ordinari de les classes. Acudeix al centre des d’aquest curs, doncs la tutora de l’escola ho va recomanar arrel de derivar-lo a la psicopedagoga del centre educatiu.

Entre la psicopedagoga i jo vàrem decidir en passar-li el WISC, doncs ella encara no li l’havia passat, estava treballant amb ell una sessió setmanal fent ús dels seus deures per tal que vinguera motivat al centre; i mentrestant, anava veient les seues dificultats per poder fer el PI. 

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius que es planteja aquest pla de treball serien:

• Fer ús de diferents proves d’avaluació estandarditzades: WISC, TALE...
• Diagnosticar quines dificultats concretes presenta cada alumne, analitzant com repercuteixen sobre la vida del mateix (acadèmic, social, personal...)
• Elaborar els informes psicopedagògics a partir de la correcció de les proves.
• Realitzar la intervenció a nivell individualitzat en cada alumne, elaborant el pla individualitzat (PI).
• Avaluar el procés que s’ha dut a terme, així com els progressos dels alumnes.
• Determinar la possible continuïtat del procés amb els alumnes. 

PRIMERA SESSIÓ

Durant aquesta primera sessió, em vaig reunir amb la psicopedagoga per parlar sobre els alumnes amb els quals podria intervenir a partir del més de març. En un principi la psicopedagoga va pensar en dos alumnes de primària i dos de secundària, la qual cosa a mi em semblava be. Ella s’encarregaria, en la pròxima setmana, de parlar amb els pares corresponents per tal d’explicar-los la proposta, i veure si els semblava be, ja que els alumnes hauríem de vindre de 30 a 60 minuts més cada dia que acudiren al centre, depenent de la seua edat o de l’activitat a fer amb ells.

A més, em va treure la documentació de cadascun d’ells i em va explicar alguns aspectes puntuals: temps que portava anant al centre, punt d’inici de cadascun, evolució general, algun aspecte familiar i algun aspecte emocional. 

FASE 1. PROPOSTA METODOLÒGICA

FASE 1. Conèixer i analitzar la demanda		DATA: Del 16 al 27 de febrer (*)	HORES: 12h.
DESTINATARIS	Alumnes, famílies, tutors, psicopedagoga i alumne en pràctiques.
OBJECTIUS	·    Conèixer les característiques individuals de cada alumne. ·    Conèixer el context familiar de cada alumne. ·    Consultar la informació que tingui la psicopedagoga d’anteriors sessions.
ACTIVITATS I CONTINGUTS	·    Reunions amb la psicopedagoga per analitzar la informació que hi ha. ·    Reunions amb els pares i/o mestres per conèixer els seus punts de vista. ·    Analitzar la documentació de que disposa la psicopedagoga a l’historial dels alumnes. ·    Aprofundiment de les proves estandarditzades que anem a usar segons la demanda: WISC, TALE, ELO, McCarthy.
INSTRUMENTS I TÈCNIQUES	·    Historial de l’alumne, tant del centre psicopedagògic con del centre escolar. ·    Reunions semi-estructurades amb pares i mestres. (Enquesta) ·    Proves estandarditzades citades abans.
INDICADORS D’AVALUACIÓ	·  L’entrevista feta als pares ha servit per conèixer les característiques familiars · Les característiques individuals de l’alumne s’han determinat a partir de les reunions amb els mestres. ·    La documentació de la psicopedagoga ha ajudat a centrar el tema en el context. ·    Les proves estandarditzades avaluen aspectes lingüístics per poder centrar la demanda en les següents fases.

PLA DE TREBALL

El pla de treball que he dissenyat per implementar al centre de pràctiques al llarg d’aquests mesos gira al voltant de l’àmbit lingüístic, per tal d’ intervenir sobre aquells alumnes que presenten alguna dificultat en les àrees lingüístiques: expressió i comprensió oral o escrita, i analitzar de quina manera afecten a altres àmbits de la seua vida:

“Avaluació i intervenció psicopedagògica en alumnes amb dificultats en l’àmbit lingüístic”.

Donat que en aquest centre hi ha varis casos d’alumnes de diferents edats que mostren dificultats en l’àrea lingüística, i que a més, els dificulten l’adquisició de continguts d’altres àrees; el pla de treball anirà enfocat a aprofundir en les mateixes per tal de poder realitzar la intervenció psicopedagògica a nivell individual, amb l’objectiu final de millorar la seua vida acadèmica i, en alguns casos, personal i social. 

COMENCEN LES PRÀCTIQUES

Aquestes segones pràctiques les vaig a realitzar al mateix centre on vaig fer l’anterior pràcticum, al Centre Psicopedagògic Sol, de La Nucia (Alacant), el qual és de caràcter privat i atén alumnes de primària, secundària i gent adulta.

A partir d’ara, començaré a implementar el pla de treball que he dissenyat seguint les directrius de la PAC 1. Personalment espere aprendre a partir de l’experiència de tindre als alumnes davant meu per poder oferir-los la meua ajuda, en forma d’orientació, de reflexió, d’organització o de crear-los algun material específic que els pugui servir per millorar les seues dificultats. 

Documental: "Enséñame, pero bonito"

Hi hauria menys problemes psicopedagògics si l'educació fora lliure?
Hi ha massa pressió social envers l'aprenentatge de continguts?
Tan important és que els xiquets aprenguin els continguts quan marca el currículum?

Documental, de 50 minuts que ens ensenya un altre tipus d'educació, l'escola lliure, on els alumnes es mouen pels seus interessos i vertaderes inquietuds, on tot allò que fan és significatiu de veritat.

https://www.youtube.com/watch?v=bYZJD-aUN0A#t=3008

Pel que a mi respecta, estic lluny de veure aquest tipus d'educació al meu centre actual de treball, però seria molt enriquidor poder experimentar-ho algun dia, tant de bo, l'educació comenci a canviar i a caminar junt amb la nova societat que tenim, fomentant valors com l'empatia, la capacitat crítica, l'esforç, el treball, la responsabilitat... per formar persones que sàpiguen desenvolupar-se en el món, i no només obeir als adults.

"Sin leer ni escribir hasta los seis"

Vos deixe aquest article per reflexionar sobre aquestes qüestions

Recentment he trobat una notícia al diari digital El País que fa referència a l'aprenentatge de la lectoescritpura en educació infantil. Estem acostumbrats que els xiquets aprenguin a llegir i escriure a edats primerenques, però... és tan bo com pensem? els xiquets estan preparats per a fer-ho? tenen necessitat d'aprendre a llegir per al seu dia a dia?

http://elpais.com/diario/2009/10/29/sociedad/1256770801_850215.html