Portava un parell
de sessions mirant el WISC, i el que més em preocupava era el moment de
passar-lo al alumne... com podia fer per organitzar-me? Com posava el
cronòmetre en marxa sense que el nen ho mirara? Com anotava, a la vegada que
llegia i escoltava? Quines directrius havia de donar, seguint el manual?...
possiblement eres preocupacions de principiant, però m’angoixaven una mica, ja
que la meua intenció era passar la prova a l’alumne 1 de la millor manera
possible i estant atenta al seu estat emocional, per tal de extreure la major
informació possible.
Aquests
interrogants li’ls vaig consultar a la meua tutora, per veure quines
estratègies usava ella a l’hora de passar un WISC. I la veritat es que em vaig tranquil·litzar,
doncs em va dir que tampoc feia falta amagar del tot el cronòmetre, simplement
dir-li a l’alumne “he de contar el temps, però tranquil que no hi ha cap pressa”,
per exemple. De tota manera, la prova no la passaria en una sola sessió, i per
tant, vaig decidir mirar-me be els primers tests per tal d’estar més
tranquil·la... en compte de voler avarcar tota la prova.
No hay comentarios:
Publicar un comentario