PRIMERA XERRADA: BRÀQUETS

Una vegada al més, es realitza una xerrada amb els adolescents que volen anar per fer un col·loqui entre tots ells sobre qualsevol tema que els interessi, o alguna activitat que la psicopedagoga proposi, la qual actua de moderadora.

Aquesta setmana ha assistit a la primera sessió d’aquest tipus i m’ha agradat molt l’ambient tant distens que hi havia. En una taula rodona hi havia cinc joves i la psicopedagoga, tots asseguts al voltant d’ella. En un primer torn de paraula, cadascú s’ha anat presentant, dient el seu nom, el lloc on estudiaven, on vivien, alguna afició... i qualsevol altra cosa per tal de presentar-se a la resta de companys.

A continuació, la psicopedagoga va preguntar si algú tenia cap cosa a dir, deixant ahí un temps per a que qualsevol d’ells pogués expressar alguna inquietud, preocupació o tot el contrari; alguna alegria que volgués compartir. Una de les xiques, va comentar que anaven a posar-li bràquets a les dents, i a partir d’eixe tema, varen començar a expressar les seues emocions al respecte, les seues opinions sobre el fet de portar bràquets. També li varen preguntar a la xica sobre les seues sensacions i pensaments, empatitzaren una mica en ella, entengueren el motiu pel qual estava preocupada, i entre tots intantaren dir-li alguna cosa per tal de tranquil·litzar-la una mica: “mira, jo també porte bràquets i no fa tant de mal com diuen”, “a mi al principi em feia mal, però et donen una pasteta que te les pots posar per a que no et rosen els ferros”... i altres comentaris per l’estil.

Em va sorprendre la manera d’empatitzar que varen tindre, doncs no imaginava que pogueren arribar a entendre la preocupació que tenia la xica pel tema de les bràquets i a fer-li eixes aportacions tan alentidores. El temps que va durar aquesta conversa, la psicopedagoga tan sols mirava i escoltava als joves, el quals varen organitzar el diàleg d’una manera autònoma i amb respecte pels altres. 

ALUMNA QUE NO ENTÈN EL QUE LLIG...

Posaré un exemple d’allò que acabe d’explicar a l’última entrada, per veure si resulta més pràctic: Una alumna d’uns 14 anys, que es posava a llegir i quan la psicopedagoga li preguntava sobre el que havia estat llegint, aquesta no ho sabia explicar, inclòs se la veia afectada, feia eixa risa nerviosa que denotava certa inseguretat. Davant d’eixe “no sé” tan repetitiu per l’alumna, la psicopedagoga li va preguntar: quin penses tu que és el problema? I perquè penses que no ho entens?... amb preguntes similars aquestes, l’alumna va poder aclarir que “no entenc el que llisc perquè vaig llegint i no se el significat de moltes paraules i perquè hi ha frases massa llargues que no sé el que volen dir... em perd”. A partir d’aquella concreció, varen desgranar el problema en tres parts o passos: no entenc algunes paraules, no entenc frases llargues, em perd. Li va preguntar per on volia començar, quin pensava ella que seria la tasca més fàcil per començar. I va elegir “entendre les paraules”. Amb eixa meta en la ment, li va fer tornar a llegir el mateix text, però de manera més pausada... parant-se en cada paraula que no entengués... “Eixa paraules no l’entens? Val, parat ahi, que t’evoca eixa paraula, a que et sona, en quin àmbit està...?”

L’alumna va començar a imaginar-se la paraula i a esbrinar el seu significat, de manera contextualitzada va anar descobrint el significat de la frase completa... i al llarg de la sessió i seguint la mateixa metodologia i “fer-la pensar”, va aconseguir entendre una pàgina del tema de biologia que tenia examen prompte.   

A partir d’ahí, en altres sessions, li va anticipar que seguirien treballant per poder entendre el significat global d’un text més ampli fent esquemes, resums o qualsevol cosa que a ella li pogués servir. Obtenint sempre el seu consentiment i respectant les seues dificultats, la psicopedagoga aconsegueix que l’alumna li done un somriure tímid abans d’anar-se’n.

Personalment, em va resultar molt emocionant el tracte que va tindre amb aquella alumna. 

INICI DE LES PRÀCTIQUES

Durant el més de setembre, vaig realitzar varies cridades per telèfons per anar determinant els dies d’assistència al centre, els quals havien de coincidir amb l’altra companya que també realitzaria les seues pràctiques de manera paral·lela. He de dir que aquesta tasca ens va costar una mica, doncs la meua disponibilitat horària no coincidia amb la de la meua companya, però al final vàrem poder establir els dilluns i els dimecres com dies fixes per anar al centre; encara que podrien variar alguna setmana depenent de l’assistència dels alumnes o de les tasques que fera la psicopedagoga les quals hauríem d’observar (per exemple, com passa un test Wisc).

Una vegada sabuts els dies, cosa que es va allargar varies setmanes, decidirem començar les pràctiques al més d’octubre, ja que en setembre, la psicopedagoga encara estava organitzant-se els seus horaris amb els alumnes d’anys anteriors i amb els nous.

El dilluns 6 d’octubre va ser el meu primer dia de pràctiques, el qual esperava amb moltes ganes, però també amb cert respecte, doncs això d’estar davant d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge o emocionals... i haver d’actuar, em resultava complicat d’assimilar... Vaig intentar no anticipar massa i només començar! Amb la idea de gaudir de cada sessió i anar recopilant estratègies i formes de fer de la meua tutora de pràctiques, doncs una de les finalitats d’aquests mesos ha de ser precisament “agafar experiències”, “veure casos reals” sense tindre la màxima responsabilitat, doncs sempre estaré supervisada per la tutora, però per a que em pugui servir per al meu futur professional dins d’aquest àmbit.

El primer dia vaig estar tot el temps darrere dels alumnes, només observant i escoltant com es desenvolupaven les tres sessions d’aquella vesprada.

En cada sessió, varen acudir dos alumnes, adolescents, amb diverses dificultats d’aprenentatge, que versaven sobre l’expressió oral, l’expressió escrita, les matemàtiques i la lectura comprensiva; així com d’altres dificultats en quan a l’organització de les seues carpetes, l’ús de l’agenda i els hàbits d’estudi.

Em va cridar molt l’atenció la forma d’empatitzar amb cadascun d’ells, doncs a partir de preguntes, els feia pensar sobre les seues dificultats i després sobre possibles vies per solucionar el problema que havien trobat. Eixes idees que ella intentava que eixiren dels mateixos alumnes, les intentava posar en pràctica en eixe moment, fent-los un acompanyament, doncs al ser hàbits nous, eren complicats de dur a terme pels alumnes. 

Al finalitzar totes les sessions, la psicopedagoga es va seure amb nosaltres i ens va posar al dia de la problemàtica de cada alumne. Per la meua part, li vaig preguntar certs dubtes per a poder anar resolent la primera pac que portava entre mans, i la veritat es que va tindre respostes concretes, però encertades al meu parer. 

Vaig eixir d'allí amb la sensació que havia estat moltíssimes més hores de les que realment portava... doncs m'havia resultat intens, però al mateix temps, tenia ganes de tornar a anar i veure com podien evolucionar eixos alumnes. 

PRIMER CONTACTE

La primera presa de contacte amb el centre de pràctiques va ser a través de la psicopedagoga i per telèfon. En aquesta primera conversa, em vaig presentar i li vaig dir el motiu de la cridada. Va acceptar la proposta de ser la meua tutora de les pràctiques de psicopedagogia cursades per la UOC i per tant, vaig poder omplir el formulari a la plataforma de la Universitat al més de juny. La psicopedagoga i jo vàrem quedar a la espera de la resposta de la Comissió de pràctiques, la qual no va tardar gaire en arribar, i sobre el més de juliol vaig fer el meu primer viatge a la Nucia, al Centre Psicopedagògic Sol.

El motiu d’aquest primer viatge era signar el Conveni de Pràctiques que ens va fer arribar la Comissió des de la UOC i conèixer-nos Maite i jo. La meua intenció també era intentar establir una mica l’horari que hauria de complir, doncs com que estic treballant en una escola com a mestra d’infantil, només disposi de les vesprades per poder assistir al centre; i si podia ser, saber quines tasques havia de fer.

La veritat es que estava una mica nerviosa abans de l’arribada al centre, però al entrar i presentar-me, aquell nervi va anar baixant. Maite disposava de poc de temps, doncs estava esperant a un alumne, vàrem poder mirar el conveni, signar-lo les dos i parlar sobre l’horari, les tasques i una mica d’organització del seu centre.

Al eixir d’allí, tenia clar que havia d’assistir, al menys, dues vesprades per setmana, per tal de poder complir les 75 hores del primer pràcticum, doncs tan sols puc anar de cinc a nou de la vesprada.  Fent els càlculs, realitzaria unes quantes hores de més, però preferisc començar anant dos dies per setmana, per si decés haig de faltar alguna sessió o coincideix amb alguna festa. El que encara no havíem pogut establir eren els dies concrets que havia d’anar, doncs també depenia d’un altra companya de pràctiques que ella tenia, i que volia intentar que anàrem els mateixos dies.

Pel que feia a les tasques, em va dir que primer faria molta observació i que depenent dels casos i dels alumnes, ja podríem fer algun altra cosa, però no vàrem concretar res. Em va estar parlant dels test d’intel·ligència que sol passar o de les entrevistes amb els pares... com a sessions puntuals que estaria be observar-les, encara que no coincidiren amb els dies que havia d’assistir; tot dependria dels dies, i vàrem quedar que setmana a setmana podríem modificar els dies d’assistència depenent dels interessos meus també.

Vaig quedar a l’espera de que em concretés els dies d’assistència i el dia de començament de les pràctiques sobre el més de setembre o octubre, perquè encara no sabia ella tampoc quan arribarien els alumnes...

Centre Psicopedagògic Sol

Vos presente el meu centre de pràctiques, el qual aten des de problemes en l'àrea d'educació, fins a  intervencions socials o esportives, passant per mediacions familiars, xarrades per a joves, tallers per a famílies... entre altres activitats que poc a poc aniré coneixent i gaudint. 

http://www.centresol.com/centresol/SOL_Centro_Psicopedagogico.html