INICI DE LES PRÀCTIQUES

Durant el més de setembre, vaig realitzar varies cridades per telèfons per anar determinant els dies d’assistència al centre, els quals havien de coincidir amb l’altra companya que també realitzaria les seues pràctiques de manera paral·lela. He de dir que aquesta tasca ens va costar una mica, doncs la meua disponibilitat horària no coincidia amb la de la meua companya, però al final vàrem poder establir els dilluns i els dimecres com dies fixes per anar al centre; encara que podrien variar alguna setmana depenent de l’assistència dels alumnes o de les tasques que fera la psicopedagoga les quals hauríem d’observar (per exemple, com passa un test Wisc).

Una vegada sabuts els dies, cosa que es va allargar varies setmanes, decidirem començar les pràctiques al més d’octubre, ja que en setembre, la psicopedagoga encara estava organitzant-se els seus horaris amb els alumnes d’anys anteriors i amb els nous.

El dilluns 6 d’octubre va ser el meu primer dia de pràctiques, el qual esperava amb moltes ganes, però també amb cert respecte, doncs això d’estar davant d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge o emocionals... i haver d’actuar, em resultava complicat d’assimilar... Vaig intentar no anticipar massa i només començar! Amb la idea de gaudir de cada sessió i anar recopilant estratègies i formes de fer de la meua tutora de pràctiques, doncs una de les finalitats d’aquests mesos ha de ser precisament “agafar experiències”, “veure casos reals” sense tindre la màxima responsabilitat, doncs sempre estaré supervisada per la tutora, però per a que em pugui servir per al meu futur professional dins d’aquest àmbit.

El primer dia vaig estar tot el temps darrere dels alumnes, només observant i escoltant com es desenvolupaven les tres sessions d’aquella vesprada.

En cada sessió, varen acudir dos alumnes, adolescents, amb diverses dificultats d’aprenentatge, que versaven sobre l’expressió oral, l’expressió escrita, les matemàtiques i la lectura comprensiva; així com d’altres dificultats en quan a l’organització de les seues carpetes, l’ús de l’agenda i els hàbits d’estudi.

Em va cridar molt l’atenció la forma d’empatitzar amb cadascun d’ells, doncs a partir de preguntes, els feia pensar sobre les seues dificultats i després sobre possibles vies per solucionar el problema que havien trobat. Eixes idees que ella intentava que eixiren dels mateixos alumnes, les intentava posar en pràctica en eixe moment, fent-los un acompanyament, doncs al ser hàbits nous, eren complicats de dur a terme pels alumnes. 

Al finalitzar totes les sessions, la psicopedagoga es va seure amb nosaltres i ens va posar al dia de la problemàtica de cada alumne. Per la meua part, li vaig preguntar certs dubtes per a poder anar resolent la primera pac que portava entre mans, i la veritat es que va tindre respostes concretes, però encertades al meu parer. 

Vaig eixir d'allí amb la sensació que havia estat moltíssimes més hores de les que realment portava... doncs m'havia resultat intens, però al mateix temps, tenia ganes de tornar a anar i veure com podien evolucionar eixos alumnes.