Posaré un exemple d’allò que acabe d’explicar a l’última entrada, per veure
si resulta més pràctic: Una alumna d’uns 14 anys, que es posava a llegir i quan
la psicopedagoga li preguntava sobre el que havia estat llegint, aquesta no ho
sabia explicar, inclòs se la veia afectada, feia eixa risa nerviosa que
denotava certa inseguretat. Davant d’eixe “no sé” tan repetitiu per l’alumna,
la psicopedagoga li va preguntar: quin penses tu que és el problema? I perquè
penses que no ho entens?... amb preguntes similars aquestes, l’alumna va poder
aclarir que “no entenc el que llisc perquè vaig llegint i no se el significat
de moltes paraules i perquè hi ha frases massa llargues que no sé el que volen
dir... em perd”. A partir d’aquella concreció, varen desgranar el problema en
tres parts o passos: no entenc algunes paraules, no entenc frases llargues, em
perd. Li va preguntar per on volia començar, quin pensava ella que seria la
tasca més fàcil per començar. I va elegir “entendre les paraules”. Amb eixa
meta en la ment, li va fer tornar a llegir el mateix text, però de manera més
pausada... parant-se en cada paraula que no entengués... “Eixa paraules no l’entens?
Val, parat ahi, que t’evoca eixa paraula, a que et sona, en quin àmbit està...?”
L’alumna va començar a imaginar-se la paraula i a esbrinar el seu
significat, de manera contextualitzada va anar descobrint el significat de la
frase completa... i al llarg de la sessió i seguint la mateixa metodologia i “fer-la
pensar”, va aconseguir entendre una pàgina del tema de biologia que tenia
examen prompte.
A partir d’ahí, en altres sessions, li va anticipar que seguirien
treballant per poder entendre el significat global d’un text més ampli fent
esquemes, resums o qualsevol cosa que a ella li pogués servir. Obtenint sempre
el seu consentiment i respectant les seues dificultats, la psicopedagoga
aconsegueix que l’alumna li done un somriure tímid abans d’anar-se’n.
Personalment, em va resultar molt emocionant el tracte que va tindre amb
aquella alumna.
Hola Mª Carmen,
ResponderEliminarSóc na Patricia González, companya teva a la classe de pràcticum I de la UOC. M'he estat llegit el cas d'aquesta nena que no compren el que llig i crec que és molt interessant ja que es tracta d'una dificultat que ens podem trobar en el futur com a professionals.
És per això que m'agradaria saber sobre les estratègies que utilitza la psicopedagoga per ajudar a aquesta nena. Pel que he llegit veig que fa un acompanyament individual tot parant atenció a aquelles paraules que la nena no entén i ajudant-la a deduir el seu significat. Però, quines estratègies més utilitza? Utilitzarà de noves? perquè aquestes? I també m'agradaria saber com va evolucionant aquest cas ;)
Moltes gràcies!!
Jo també he trobat molt interessant explicar un cas concret. Veig que la psicopedagoga utilitza estratègies reals, conscients, més enllà de donar-li un text fàcil que puga entendre, o quedar-se en el mer diagnòstic "no té prou comprensió".
ResponderEliminarTrobe que a la UOC hem tingut assignatures on s'han donat recursos, i que hem de ser intel·ligents i recuperar-les si algun dia treballem com a psicopedagogues: serà un valor afegit com a professionals.
Gràcies pels vostres comentaris, la veritat es que em va agradar molt com tractava a aquesta alumna.
ResponderEliminarIntantaré fer un seguiment d'ella per tal de contar-vos com evoluciona i de quina manera ho va enfocant la psicopedagoga, doncs a mi també m'interessa molt!