PRIMERA XERRADA: BRÀQUETS

Una vegada al més, es realitza una xerrada amb els adolescents que volen anar per fer un col·loqui entre tots ells sobre qualsevol tema que els interessi, o alguna activitat que la psicopedagoga proposi, la qual actua de moderadora.

Aquesta setmana ha assistit a la primera sessió d’aquest tipus i m’ha agradat molt l’ambient tant distens que hi havia. En una taula rodona hi havia cinc joves i la psicopedagoga, tots asseguts al voltant d’ella. En un primer torn de paraula, cadascú s’ha anat presentant, dient el seu nom, el lloc on estudiaven, on vivien, alguna afició... i qualsevol altra cosa per tal de presentar-se a la resta de companys.

A continuació, la psicopedagoga va preguntar si algú tenia cap cosa a dir, deixant ahí un temps per a que qualsevol d’ells pogués expressar alguna inquietud, preocupació o tot el contrari; alguna alegria que volgués compartir. Una de les xiques, va comentar que anaven a posar-li bràquets a les dents, i a partir d’eixe tema, varen començar a expressar les seues emocions al respecte, les seues opinions sobre el fet de portar bràquets. També li varen preguntar a la xica sobre les seues sensacions i pensaments, empatitzaren una mica en ella, entengueren el motiu pel qual estava preocupada, i entre tots intantaren dir-li alguna cosa per tal de tranquil·litzar-la una mica: “mira, jo també porte bràquets i no fa tant de mal com diuen”, “a mi al principi em feia mal, però et donen una pasteta que te les pots posar per a que no et rosen els ferros”... i altres comentaris per l’estil.

Em va sorprendre la manera d’empatitzar que varen tindre, doncs no imaginava que pogueren arribar a entendre la preocupació que tenia la xica pel tema de les bràquets i a fer-li eixes aportacions tan alentidores. El temps que va durar aquesta conversa, la psicopedagoga tan sols mirava i escoltava als joves, el quals varen organitzar el diàleg d’una manera autònoma i amb respecte pels altres.