Al llarg d’aquests mesos de pràctiques he pogut fer un munt d’observacions que m’han permès aprendre certes funcions de la psicopedagoga que fins al moment només havia pogut llegir en els materials dels estudis: seguiment, orientació, diagnosi, motivació, coordinació...
Mentre anava assistint i observant les sessions que feia la psicopedagoga amb els distints alumnes, he pogut veure certs patrons repetitius en la majoria d’ells, i he aprofitat per plasmar-los en aquest bloc per poder reflexionar: seria el tema de la motivació i l’atenció; doncs quasi en tots els alumnes, a banda de les dificultats que puguin mostrar, darrere s’amaga una falta de ganes, de motivació i com a conseqüència, una desatenció que els impedeix centrar-se en les tasques. Em va resultar interessant.
Per altra banda, també m’he trobat amb certes dificultats, sobretot degut a la disponibilitat horària, ja que m’he perdut certes reunions a les quals haguera estat interessant assistir i que han quedat aplaçades per a un altre moment que ella tingui reunions amb pares o administració de proves.
Una altra dificultat que m’agradaria comentar i que pense que he solucionat seguint les recomanacions donades, ha sigut el enfocament de les entrades d’aquest bloc. En un principi pensava anar comentat quasi tots els casos, doncs com que era la primera vegada que assistia a sessions d’aquest tipus, tot em resultava interessant per a contar. Després se’m va recomanar centrar-me en dos casos i així ho vaig fer, vaig elegir el cas d’un alumne amb dificultat per les matemàtiques i el cas d’una alumna amb dificultats en l’àrea del llenguatge. Aquest fet em va permetre adonar-me’n dels patrons repetitius que he comentat abans. Centrada en això, sembla que se’m va passar parlar i donar importància també a altres funcions i tasques que feia la psicopedagoga al centre: administració de proves, entrevistes amb pares i tutors, coordinació amb agents externs, orientació... i a les últimes entrades em vaig centrar en eixes observacions, que a pesar de les dificultats horàries, vaig poder treure alguna informació per mitjà de les converses amb la meua tutora.
Crec que he aprofitat les hores que he passat allí al centre, sobretot observant, mirant materials i preguntant a la tutora dubtes. Però també em queden altres aspectes que m’agradaria seguir aprenent amb ella, sobretot de com es tradueixen els resultat i interpretacions de les proves a les sessions que jo he vist; és a dir, com es prepara ella una sessió real, quins objectius prioritza, d’on parteix... aquest tema el tenim parlat i pendent de treballar en properes sessions.
Fins al moment les pràctiques m’han obert a la realitat que es dona en molts instituts o escoles, m’han ajudat a veure les dificultats reals dels alumnes, les preocupacions de les seues famílies, l’actitud dels mestres i professors davant alumnes amb dificultats, i els punts de vista dels xiquets i joves de hui en dia front a eixes tasques educatives. Tot un entramat que un psicopedagog ha d’intentar analitzar, coordinar i mediar per tal de que tots els agents puguin treure algun benefici del procés d’intervenció, ja sigui de manera directa (alumne) o indirecta (centre educatiu).
No hay comentarios:
Publicar un comentario