domingo, 24 de mayo de 2015

CONCLUSIONS DEL PROCÉS


Al llarg de tots aquests mesos, he pogut experimentar una mica la tasca d’un psicopedagog en primera persona. Dic “una mica” perquè en tres mesos (dos dies a la setmana) no hi ha temps per a veure i per a fer totes les funcions que duu a terme un psicopedagog en la seua tasca; però si que he pogut fer-ne algunes.
En primer lloc, he de dir que la tasca d’un psicopedagog és molt àmplia, avarca molts àmbits. En el meu cas que he fet les pràctiques en un centre privat, la psicopedagoga rep la petició dels pares, fan una primera entrevista amb ells, després amb el xiquet, normalment els passen certes proves estandaritzades, es fan entrevistes amb els mestres i pares per contrastar i compartir resultats, s’elabora i planifica la intervenció, es duen a terme les sessions d’intervenció amb l’alumne i reunions periòdiques amb les famílies i mestres per tal d’anar valorant i reconduint les actuacions...

A grans trets aquestes serien els passos o fases que rutinàriament fa la meua psicopedagoga al centre, i que he pogut observar i experimentar totes elles, exceptuant les reunions amb els mestres de l’escola (per qüestions d’horari), i he de dir que ahi hi ha implícites moltes funcions, doncs el professional ha de tindre la capacitat per escoltar, dialogar, expressar, empatitzar, motivar; també ha de mostrar-se obert, assertiu, col·laboratiu i cooperatiu; sense oblidar que ha d’avaluar, detectar, identificar, planificar, orientar, assessorar, implementar, valorar, mediar... en els contextos pertinents (família, escola, alumne) per tal de dur a terme una bona intervenció psicopedagògica, la qual és una tasca complexa; però molt gratificant quan veus que l’alumne millora.

La intervenció que jo he intentat dur a terme, ha versat sobre les dificultats lingüístiques, i he intentat incloure totes les fases pertinents, podent dir que s’ha passat per diagnosticar, planificar, implementar i valorar el procés. Aquesta última fase, corresponent a la meua fase 6 i 7 del pla de treball, encara no he pogut dur-la a terme, doncs la fase 3 de diagnòstic i la fase 5 d’implementació, es varen allargar una mica per qüestions d’adaptació a la realitat que teníem davant. No obstant, tinc pendent parlar amb la psicopedagoga per tal de poder anar un parell de setmanes més i acabar les dues fases de valoració que em resten. De la fase 5 tan sols hem queden dues sessions que aniré a la setmana que ve acabar-les amb els alumnes corresponents i acomiadar-me d’ells, doncs al final se’ls agafa estima.

La fase de planificació del pla de treball ha sigut la que més m’ha costat, doncs això de tindre una resultats, haver-los interpretat i decidir quines accions has de fer amb els alumnes per millorar les seues mancances, no és gens fàcil. Amb ajuda de la psicopedagoga ho vaig anar fent, però reitere que és complicat; no obstant, pense que és un dels punts clau per fer una bona implementació, ja que si tens una planificació inicial, pots anar adaptant segons vas veient que l’alumne respon, però mai perds de vista els objectius principals i la teua línea de treball amb ell.

Una vegada varem tindre les primeres actuacions i la línea per on volíem anar en cada alumne, el fet de dur-ho a terme no em va suposar cap dificultat, pues ha sigut molt gratificant estar amb els alumnes. La intervenció he de dir que s’ha basat en una metodologia constructiva i col·laborativa, ja que hem intentat partir dels interessos i motivacions dels alumnes per tal que els seus aprenentatges foren significatius i funcionals i al mateix temps s’ha intentat fomentar la col·laboració dels diferents agents implicats (família i escola) per unificar criteris i caminar tots en la mateixa direcció.

Açò últim tampoc és fàcil... doncs ens hem topat amb una família que s’ha mostrat molt negativa davant la possibilitat que el seu fill poguera repetir curs per tal de millorar curricularment... què fas en aquests casos? No pots obligar a la mare, doncs és contraproduent... la forma d’actuar en aquest centre és treballar també amb la mare, fent-li veure la realitat que te davant, les possibilitats del seu fill, l’esforç que està fent, els resultats que està tenint... per a que poc a poc vagi acceptant i aconseguir la seua col·laboració plena. Normalment les famílies solen anar predisposades a col·laborar, però sempre s’ha d’aconseguir el seu consentiment i fer-les conscients que el procés és llarg i no és lineal, que poden haver millores i retrocessos, depenent de molts factors imprevisibles.


En definitiva, m’ha enriquit molt passar per estes experiències, encara que sóc conscients que em falta molt de camí per fer i possiblement, moltes capacitats que perfeccionar, que tan sols es poden aconseguir passant per la pràctica; però el que si tinc clar és que s’ha de treballar pensant en els alumnes que tens davant, en el seu desenvolupament integral, funcional, social i harmònic, doncs és la única manera que el xiquet pugui millorar com a persona. 

miércoles, 20 de mayo de 2015

VALORACIÓ SEGONS LA RÚBRICA


Arribades a estes dades, ens toca fer una mica de vista enrere i reflexionar sobre aquest procés. Per a valorar, seguint les indicacions de la tutora, faré servir les competències que aparèixer a la rúbrica de la pac 2.

COMPETÈNCIES
VALORACIÓ I AUTOAVALUACIÓ
1. Capacitat  per cercar , tot utilitzant fonts rigoroses, la informació teòrica i legislativa pròpia d’un àmbit concret d’intervenció psicopedagògica,  per analitzar-la i per relacionar els conceptes que se n’extreuen amb les característiques concretes del context de treball.

Al llarg de les pràctiques, el que he hagut de cerca sobretot ha sigut informació sobre les proves estandaritzades que he utilitzat: WISC, TALE i ELO, aquesta informació m’ha sigut proporcionada per la psicopedagoga del centre, extreta dels manual d’aplicació de les mateixes proves i d’alguns resums que ella tenia.
Per altra banda, del llibre proporcionat per la tutora de la UOC, Ensenyar llengua de Daniel Cassany, també he extret alguna informació respecte al tema central de la meua intervenció que és lectoescriptura.
També he fet servir a Gianni Rodari i el seu llibre Gramàtica de la fantasia per extreure activitats per treballar aspectes de lectura i escriptura. I el llibre de El elemento de Ken Robinson hem va servir per extreure certs aspectes metodològics, que usen també en el meu centre, i que versen sobre prioritzar els punts forts de l’alumne per tal que pugui millorar els seus punts febles.
Per tot açò, considere que he fet ús de varies fonts per tal de dur a terme la intervenció al llarg d’aquestes mesos.
2. Capacitat per elaborar i sintetitzar informació especialitzada (els fenòmens estudiats, les accions que se’n deriven, etc.), de forma clara i coherent, tot utilitzant els instruments específics habituals de l’àmbit professional, com ara informes i d’altres documents escrits.
El major repte pensant en aquesta capacitat d’elaborar i sintetitzar ha sigut en la fase 4 quan he hagut de plasmar els resultats dels test i elaborar els informes.
El treball de plasmar tots els resultats en una taula va ser molt sintètic i quan li’l vàrem ensenyar a la psicopedagoga, ens va felicitar, doncs diu que era una taula que qualsevol professional que la mire, podria fer-se una idea de les dificultats de l’alumne. Aquest comentari va ser molt alentidor i va ajudar a seguir amb la redacció de l’informe, el qual després va tornar a revisar abans de parlar amb els pares.
Pense que he elaborat informació precisa, clara i coherent sobre les tasques que havia de fer en cada alumne respecte a la detecció de les seues dificultats.  
3. Capacitat per a analitzar i descriure les realitat complexes i els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que duu a terme una determinada institució en un àmbit d’intervenció, tot integrant els coneixements assolits en les assignatures cursades al llarg del programa.
Tot el blog està estructurat de manera que s’identifiquen clarament les entrades depenent de la fase que s’ha treballat.
Les fases són les indicades per la tutora, les quals ens ajuden a dur a terme l’activitat psicopedagògica, doncs cal una bona estructuració de les tasques que s’han de fer, incloent objectius, activitats, indicadors... per tal de poder anar fent reflexió durant les fases que s’estan implementant.
He de dir que fins al moment, eixes fases les tenia com a “teoria”, les havia usat en altres assignatures, però em costava de recordar, però hui és el dia que no cal “mirar el paper”, doncs com ja les he dut a la pràctica, em són molt més properes i significatives, havent pogut incloure altres coneixement de les assignatures, com models d’intervenció, diagnòstic en educació o noves tecnologies.
4. Capacitat per analitzar en profunditat  una intervenció psicopedagògica concreta (habitualment portada a terme pel tutor del centre), no des d’una perspectiva individual sinó aplicant un model d’anàlisi que afavoreixi la construcció del context a partir de la col·laboració amb altres persones i professionals.
Respecte aquest punt, he d’apuntar que vaig fer més anàlisis del treball del psicopedagog del centre als treballs del pràcticum l.
Aquests mesos, a l’estar en el mateix centre i conèixer ja la dinàmica de treball, que cal dir, s’inclou dins d’un model d’intervenció educacional i constructiu, doncs la meua tutora sempre ens ha dit que hi ha que prioritzar que els aprenentatges que s’aconsegueixin siguin el més funcionals possible i que parteixen de la motivació i interessos dels alumnes que tenim.
No he fet referència expressa, però si que de manera implícita, moltes entrades del blog han versat sobre aquestes idees, parlant sobre els interessos dels alumnes per captar la seua atenció i poder treballar amb ells els seues punts febles.
5. Capacitat per a adoptar  un comportament ètic amb  les persones, les institucions i la pràctica professional, tant pel que fa als  plantejaments teòrics com a la pràctica psicopedagògica, tot respectant i aplicant els principis  i les normes deontològiques de la professió.
Al llarg de totes les pràctiques, sempre hem respectat molt a tots els alumnes, i a les seues famílies, cenyint-nos a les indicacions i recomanacions que ens deia la tutora. De fet, una de les famílies no va acceptar que nosaltres estiguérem amb el seu fill i no va haver cap problema per la meua part. Tots els informes i documents que hem vist del centre, han sigut tractat amb el màxim de respecte, sense jutjar; i sempre usant pseudònims per tal de preservar la identitat dels alumnes.
Les reunions que hem fet amb la psicopedagoga, han sigut sempre respectat l’horari establert, i donant prioritat a les sessions amb els alumnes; a més d’intentar sempre dur preparades les tasques o preguntes i dubtes a eixes reunions nostres. Açò feia que fossen reunions productives.
6. Capacitat per a elaborar, implementar i avaluar projectes d’intervenció psicopedagògica que s’adeqüin a les necessitats i les característiques específiques del col·lectiu o les persones sobre les  quals ha de recaure la intervenció proposada.
Des del primer moment que el meu projecte ha estat ben valorat pels tutors, tant del centre com de la UOC, i per tant m’abellia molt dur-lo a terme.
El plantejament ha estat reflexat al blog, fonamentant i donant les raons per les quals anava a treballar al voltant de les dificultats lingüístiques dels alumnes del centre, doncs es va observar durant el primer pràcticum, que hi havia gran nombre d’alumnes que presentaven aquests tipus de dificultat.
Moltes de les entrades del blog han versat sobre argumentacions, explicacions i descripcions de la implementació del projecte, pense que en la seua majoria el blog pretenia aquest objectiu: donar a conèixer el meu procés durant aquests mesos i personalment estic molt satisfeta de com he anat desenvolupant les entrades; a mi m’han servit per ser més conscient del treball que anava fent setmanalment al centre.
També vaig haver de fer certs canvis sobre el pla de treball inicial, doncs la fase d’implementació la vàrem haver d’allargar una mica per tal de poder aconseguir els objectius proposats, sempre pensant en el millor per als alumnes. Aquests canvis han sigut possible perquè ha hagut una reflexió i avaluació fase a fase, tal i com intente reflectir al blog quan parle de conclusions de les fases.
El que m’ha faltat, ha sigut implementar les últimes dues fases, en un altra entada explicaré els motius.

sábado, 9 de mayo de 2015

TREBALL SETMANAL

En tots es treballa de manera implícita, l’atenció, la concentració a partir de trobar la seua motivació i connectar amb els seues interessos. El vocabulari també serà treballat, segons la seua edat i depenent de la temàtica que vaig apareixen a les sessions, intentarem, de manera improvisada, preguntar-los alguna paraula que puguin conèixer per tal que la puguen definir correctament, treballant l’expressió oral i la motivació, al veure’s capaços d’explicar-nos eixa paraula, que a priori li hauríem dit que nosaltres no la sabíem.
També treballarem de manera general aspectes com la construcció de frases, organització d’idees, exposició d’idees orals... per això algunes activitats poden ser semblants, doncs amb els quatre alumnes treballarem a nivell lectoescriptor, però adaptant-nos a les seues necessitats.

De manera sistemàtica, en cadascun dels alumnes, ens centrem en els aspectes que varen concloure segons les proves que els vàrem passar, doncs si sabem que l’alumne 2 confon la P amb la B o la L amb la R, les activitats o paraules que treballem dins de la dinàmica de la sessió, intentarem que apareixin  aquetes lletres concretes.  
Aquesta fase estava programada fins al 8 de maig, però se’ns va fer curt, doncs veient la realitat que teníem davant, i que els alumnes, durant el més de maig estan acabant el curs, vàrem veure adequat allargar aquesta intervenció fins a l’últim dia de maig, deixant juny per a avaluar el procés i plantejar la continuïtat. La psicopedagoga així ens ho va recomanar, doncs si acabava la intervenció en el dia marcat, no ens havia donat temps a implementar una sèrie d’activitats i veure una mica d’evolució o resultats. Tot seguit exposaré una mica com van anar les sessions de manera seqüencialitzada, per alumnes i setmanes.  

DILLUNS
DIMECRES
Data
ALUMNE 2 
ALUMNE  4 
Data
ALUMNE 1 
ALUMNE 3 
20 d’abril
Aquest alumne, recordem que els seus punt forts eren la comprensió, tant oral com escrita; i volem treballar la seua expressió (oral i escrita) amb certa coherència i estructuració.
Intentarem trobar temes que a ell li interessen per tal de poder connectar i que li resulte més fàcil parlar amb nosaltres.
Trobem que li interessa un esport nou que juga a l’escola, Colpbol. A partir d’ahí li diem que ens l’explique de manera oral, però no ens queda gens clar, després intentem anar matisant idees del Colpbol a partir de fer-li preguntes per ajudar-li a pensar i organitzar les idees. Què és? Com es juga? Qui pot jugar? Amb què es juga? Quines regles hi ha? Que hi ha prohibit? Qui guanya?... i intentem tornar a resumir amb ell l’explicació del Colpbol.
Començarem a partir dels seus deures. Ell elegeix el llibre de naturals.
Ens conta per quin tema va, quin serà el seu proper examen i el tema que ha de repassar.
Elegim un punt del tema, se’l llig en veu baixa, subratlla les idees més importants. Li demanem que ens el conte de manera oral. Després fem un esquema i només mirant l’esquema ens el torna a contar.
S’aprecia certa diferència entre els dos moments d’expressió oral. Anirem matisant eixes diferències.
22 d’abril
 Amb aquest alumne, teníem l’objectiu principal de motivar-lo, doncs acudia al centre des d’aquest curs i se’l notava una mica tímid. És el més menut que teníem. Tenint en compte li costa seguir les classes ordinàries, treballarem una mica d’organització, comprensió i expressió i hàbits de comprovar i repassar el que ha fet.
Ens ha portat tots els quaderns que està fent a classe, li diem que en trie un, l’obrim i ens comença a dir quines pàgines tenia fetes i quines activitats havia de fer per a demà. Veiem que no ho tenia apuntat en cap lloc, diu que s’enrecordava... Mirem l’agenda, i apenes te res anotat, quasi tot el que te és perquè la psicopedagoga li ho marca també. Fem els exercicis que tenia.
Aquest alumne les errades que més fa són substitucions, omissions i inversions, per tant, quedàrem amb la psicopedagoga centrar-nos en això i amb el traç de les lletres i la discriminació de majúscules i minúscules.
Portava una fitxa per acabar de llengua, i ens va venir be treballar-la, doncs havia d’unir paraules, per fer-ne de compostes i inventar-se una frase.
La primera part no li va suposar cap dificultat, però per escriure les frases, li costava fer el traç adequat i separar les paraules.
27 d’abril
Li van anar be les preguntes de la setmana passada, he de dir que és una estratègia que vaig aprendre d’un curs de Coaching Educatiu per tal d’ajudar als alumnes a pensar i fer-los protagonistes del seu aprenentatge, així com també per aconseguir la seua implicació i compromís. Hui posaríem per escrit eixa explicació que recordarem sobre el Colpbol, poc a poc, apuntant una frase per idea, a mode d’esquema.
La setmana passada, vàrem apreciar que sense que l’alumne fera l’esquema, li costava contar allò que havia llegit, les idees principals no apareixien en la narració, i hi havia desordre, doncs botava d’una idea a un altra. Costava entendre’l.
Aquesta setmana l’activitat giraria al voltant de la narració oral i escrita d’alguna pel·lícula que sabem que li agrada. Se’l va veure motivat, i quasi es va passar tota l’estona fent la redacció.
29 d’abril
No deixem de preguntar-li i mirar-li l’agenda, però a l’igual que l’alumne 2, li proposem que porte alguna cosa que li agrada de sa casa. Ens porta varis animals de joguet. Ens posem a jugar amb ells i anem verbalitzant aspectes diversos, generals. Intentem portar la conversa cap a la classificació dels mateixos segons el seu hàbitat (terra, mar o aire). Els anem classificant segons altres atributs (ferotges o domèstics, tipus de pèl...) sense deixar de verbalitzar els motius.
Havia vingut molt content perquè no tenia deure, i li vaig proposar si volia fer un joc amb mi d’una carrera de paraules.
Vaig començar jo una frase de dos paraules i ell havia d’afegir una paraula, així per torns anàvem fent la frase inicial cada vegada més llarga. Quan ja no podíem afegir res, comptàvem les paraules i això eren els punts que havíem aconseguit. Li va agradar molt, vàrem aprofitar també per treballar alguna inversió que apareixia.
4 de maig
L’alumne portava deures de matemàtiques, que a pesar de no entrar dins de les nostres actuacions, seguint la filosofia del centre d’aprofitar sempre els seues deures, ens vàrem posar a fer problemes; que en definitiva es treballa la comprensió i expressió per entendre’l i resoldre’l. Li costava una mica explicar-nos el que havia de fer, encara que si que feia be les operacions. Usarem l’esquema de resolució de problemes que feien a l’escola: marcar les dades, marcar la pregunta, apuntar-ho al marge, pensar en l’operació, resoldre i comprovar el resultat.
Em vaig guardar eixa redacció que havia fet, sense esquema. I li vaig dir que anàvem a treballar la mateixa pel·lícula “Alien vs Predator” (elegida per ell) però que ara anàvem a fer una línea cronològica abans de redactar.
Traçarem una línea en la pissarra i va començar a posar dades importants, esdeveniments clau de la pel·lícula. Va esborrar molt, perquè no li cabia tot el que volia posar en els espais que anava deixant-se. Li va costar organitzar els moments, però poc a poc anava desglossant-ho.
6 de maig
Se’n va anar de viatge el passat cap de setmana, i hui aprofitarem per a que ens contara on havia anat, què havia fet, quines coses havia vist...
Ho férem per mitjà d’una entrevista, ens repartirem els rols, ell feia d’un personatge famós de la televisió i jo era qui l’entrevistava. Les seues respostes havien de ser curtes, doncs el famós tenia una mica de pressa; però també havien de ser clares, ja que els seus seguidors volien saber tot sobre el seu viatge. Gravarem l’entrevista i després li va agradar molt sentir-la.
Veient les dificultats que te aquest alumna, vàrem treballar a nivell de consciència fonològica per a la discriminació de paraules dins la frase, de síl·labes dins la paraula i de lletres (fonològic). El joc anterior ja treballava aquests aspectes.
Seguirem amb les paraules, per tal que pogués separar-les be dins d’una frase o redacció rutinària. Usarem les palmes per discriminar paraules. Verbalitzarem frases curtes i comptàvem les palmes-paraules. Ho fèiem per torns. Després escrivírem alguna
11 de maig
Li férem la proposta que portara al centre un conte curt que li agradara, i que ja hagués llegit. Ens va portar un conte de pirates de quan anava a l’escola infantil. L’objectiu era treballar la lectura en veu alta i l’expressió oral després. Una vegada fet això, férem l’exercici d’invertar-nos finals alternatius a partir de l’estratègia de Gianni Rodari “què passaria si...?” del seu llibre Gramàtica de la fantasia (1973).  El treball va ser merament oral i molt divertit, ajudant-li a organitzar les idees. 
Esta setmana ens tocava fer la mateixa redacció però amb totes les dades ordenades. Li restava anar narrant eixos moments clau que havia elegit.

Va tardar menys temps que la primera redacció, i l’actitud fou més relaxada mentre escrivia. Va acabar la sessió bastant content, era el primer dia que el veia somriure més. Vàrem treure les dues redaccions per tal de ser conscients. Va llegir les dues en veu alta, i es va adonar de la diferència.

13 de maig
Seguirem amb els animals, vaig extreure informació sobre cadascun d’ells. Eren targetes que per un costat tenien una paraula i per darrere una frase. Havia de llegir la paraula i intentar decidir a quin animal feia referència, i després girar la targeta i veure si la frase corroborava la decisió. Treballem tant la presa de decisions, com la comprensió. Per exemple: paraula – trompa. L’alumne la posava a l’elefant i per darrere podia llegir, te una gran trompa davant.
Havia sigut el seu aniversari eixe cap de setmana i tenia molta ganes de contar-nos la celebració. Deixàrem que s’expressara oralment i després escrivírem frases d’eixe dia. De manera oral li eixien frases molt llargues, però les intentàvem fer més simples. Abans d’escriure les palmejàvem, comptàvem les paraules i escrivíem, vocalitzant, corregíem (si calia) i comprovàrem que hi havia el mateix número de paraules que havíem palmejat. 
18 de maig
Seguint amb el conte de la setmana passada, decidirem inventar nosaltres la nostra pròpia història de pirates. Elegirem els personatges, el lloc, els transports, el que volíem que passara i com volíem acabar. Férem un xicotet guió i acabàrem la sessió amb una petita interpretació entre ell i jo, fent diferents veus segons els personatges, gesticulant i interactuant segons el guió que ell s’havia inventat.
Això li va ajudar a ordenar les idees de manera seqüencialitzada, a estructurar frases, a memoritzar i expressar-les donant-los certa entonació. 
L’esquema de hui el faríem a l’ordinador, al CMAPS Tools d’un tema que tenia examen prompte. Va elegir llengua castellana per esquematitzar tot el que entrava per tal d’analitzar frases.
Li va costar ordenar les idees principals en la fulla. Va haver de moure les paraules clau, per poder fer lloc a altres que faltaven.
Al acabar, se’l va mirar uns minuts i ens va contar de manera oral tot allò que havia de tindre clar per poder analitzar frases sintàcticament.
20 de maig
Arrel del joc de la setmana passada, l’alumna va dir que semblaven endevinalles i aquesta setmana treballarem amb elles.
Prepararem diferents endevinalles. L’alumne les llegia en veu alta, d’altres les escoltava de la meua veu, les intentava endevinar. Després em deixa com sabia la resposta, quines paraules li havien donat la pista per esbrinar-ho. Quan ja havíem encertat algunes, férem una petita historieta on apareixien totes elles. El conte fou prou fantàstic, doncs havien d’aparèixer paraules prou dispars. L’alumne es va implicar molt. 
Tornàrem a jugar al joc de la carrera de paraules, però aquesta vegada, partíem de 10 punts a cadascú, i les regles eren:
Si l’escrivia be, guanyava un punt.
Si la corregia a temps, guanyava un punt.
Si feia alguna errada, perdia un punt i si.

Li va entrar certa emoció, doncs també anava a fer el rol de mestre mentre jo escrivia la paraula. Es va concentrar molt en no fer cap errada en les seues paraules, revisant-les abans de passar el torn. Va ser molt divertit.
25 de maig

27 de maig



FASE 5. PROPOSTA METODOLÒGICA

FASE 5. Participar i col·laborar en el desenvolupament del pla
DATA: Del 30 de març al 8 de maig
HORES: 30h
DESTINATARIS
Alumnes, famílies, tutors, psicopedagoga i alumne en pràctiques.
OBJECTIUS
·    Implementar el pla d’actuació.
·    Treballar amb els alumnes al llarg de les sessions establertes.
·    Elaborar materials segons les seues necessitats i evolució.
·    Informar als pares del procés, segons el calendari.
·    Mantenir comunicació i coordinació per part de tots els agents.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
·    Treball setmanal envers a les seues dificultats individuals.
·    Aprofitament del seu temari per treballar temes lingüístics, per tal que sigui més significatiu l’aprenentatge.
·    Xicotetes xarrades informals/setmanals, si cal, amb les famílies d’algun aspecte puntual que pugui endreçar la sessió.
·    Reunions amb els mestres de l’escola per veure la continuïtat del treball i l’evolució.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
·    Material manipulatiu, visual i informàtic per tractar alguns dificultat lingüística dels alumnes.
·    Manuals de les proves estandaritzades, on hi ha propostes d’activitats específiques.
·    Material que hi ha al propi centre sobre l’àrea lingüística, o que es pugui cercar per la xarxa.
·    Diari o anecdotari de les sessions per a futures sessions i reunions de coordinació.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
·    L’alumne segueix les activitats proposades de manera fluida.
·    L’alumne mostra predisposició per fer les tasques.
·    L’anecdotari ajuda a ajustar les activitats futures, tenint l’estat d’ànim de l’alumne, preferències, motivació...
·    Les activitats preestablertes als manuals s’ajusten a les necessitats dels alumnes.
·    Els materials elaborats s’ajusten als objectius individuals.
·    Es segueix el calendari de reunions amb els diferents agents implicats.

CONCLUSIONS FASE 4

En aquesta fase es pretenia principalment, elaborar els plans d'actuació de cada alumne, i establi els canals de comunicació amb els agents implicats, que en els nostres casos són les famílies i les escoles.

Una vegada finalitzada aquesta tasca, he de dir que no ha sigut fàcil elaborar els plans d'actuació, he necessitat varies reunions amb la psicopedagoga per tal de poder extreure les conclusions a partir dels resultats de les proves i de les anotacions de context. També és cert que amb l'alumne 3, que fou la última actuació que vaig redactar, ja tenia varies coses més clares, al menys, els punts que des d'eixe centre s'intentaven matissar, els aspectes a destacar, el tipus de llenguatge a utilitzar, les implicacions d'haver obtès certs resultats, com per exemple, veure que un alumne a la segons prova del TALE, fa errades a les síl·labes travades, fa pensar que davant d'un text li resultarà molt complicat comprendre la seua totalitat, i que quan vagi a escriure paraules llargues, tindrà dificultats. Aquesta reflexió, vaig ser capaç de fer-la quan ja portava un temps afrontant aquests informe, però he de dir que estic molt satisfeta de veure la meua evolució i poder haver elaborat aquest últim informe pràcticament de manera autònoma, amb la supervisió posterior de la psicopedagoga, i la reflexió amb ella doncs haurem de tindre la reunió amb la mare, que a dates de hui (9-5-2015) encara no hem pogut quadrar horaris entre les tres, entre altres coses, perquè la mare no està massa predisposada. 

Les altres famílies si que han col·laborat amb tot allò que ha sigut necessari. El pare de l'alumne 4, tots els dilluns es queda cinc minuts a parlar amb la psicopedagoga de com ha vist eixa setmana al fill, i quasi sempre li dona alguna indicació per a la setmana, respecte als deures o actituds que està mostrant el jove; com per exemple, "recorda-li que ha de fer els esquemes abans de posar-se a estudiar", "que mire l'agenda quan vaja a posar-se a fer els deures", "vigila l'expressió oral quan vaja a contar-te qualsevol cosa".
Els canals de comunicació amb les famílies, en els meus quatre casos, són distints respecte a la qualitat i quantitat del temps, doncs com veiem hi ha famílies que entren totes les setmanes i d'altres que les tenim a l'extrem oposat i que a pesar de les citacions que han rebut, de manera oral, no mostren iniciativa en acudir. 

La comunicació amb l'escola, la segueix fent la psicopedagoga, per disponibilitat horària com ja vaig comentar, però en aquest més no ha fet cap entrevista, doncs no ha sigut necessari, s'esperarà a entrar en el més de maig per fer les últimes valoracions junt amb els tutors de cada alumne respecte aquest curs acadèmic i poder avaluar el procés o prendre decisions. 
Respecte a la meua comunicació amb els alumnes, he de dir que després d'estar amb ells varies sessions, ja hi ha certa complicitat, sobretot amb els tres de primària, que es mostren molt contents quan venen amb mi mitja horeta, doncs segons ells "es que amb tu fem altres coses guais". Intente que les sessions siguen variades i que, encara que els hagi de passar la prova corresponent, sempre deixar uns minuts per poder dedicar-los a que ells parlem o proposen coses. Aquest temps on ells es senten lliures, s'expressen, parlen, et conten i et pregunten, és on pots seguir extraient informació, tant de forma con de contingut lingüístic i també de context, interessos, inquietuds o preocupacions; amb tot, es pot implementar molt millor el pla d'actuació. 


*Matissar que encara que publique en aquesta data, per qüestions d'accés a Internet, les fases han sigut dutes a terme en la temporalització marcada al pla de treball.