TREBALL SETMANAL

En tots es treballa de manera implícita, l’atenció, la concentració a partir de trobar la seua motivació i connectar amb els seues interessos. El vocabulari també serà treballat, segons la seua edat i depenent de la temàtica que vaig apareixen a les sessions, intentarem, de manera improvisada, preguntar-los alguna paraula que puguin conèixer per tal que la puguen definir correctament, treballant l’expressió oral i la motivació, al veure’s capaços d’explicar-nos eixa paraula, que a priori li hauríem dit que nosaltres no la sabíem.

També treballarem de manera general aspectes com la construcció de frases, organització d’idees, exposició d’idees orals... per això algunes activitats poden ser semblants, doncs amb els quatre alumnes treballarem a nivell lectoescriptor, però adaptant-nos a les seues necessitats.

De manera sistemàtica, en cadascun dels alumnes, ens centrem en els aspectes que varen concloure segons les proves que els vàrem passar, doncs si sabem que l’alumne 2 confon la P amb la B o la L amb la R, les activitats o paraules que treballem dins de la dinàmica de la sessió, intentarem que apareixin  aquetes lletres concretes.  

Aquesta fase estava programada fins al 8 de maig, però se’ns va fer curt, doncs veient la realitat que teníem davant, i que els alumnes, durant el més de maig estan acabant el curs, vàrem veure adequat allargar aquesta intervenció fins a l’últim dia de maig, deixant juny per a avaluar el procés i plantejar la continuïtat. La psicopedagoga així ens ho va recomanar, doncs si acabava la intervenció en el dia marcat, no ens havia donat temps a implementar una sèrie d’activitats i veure una mica d’evolució o resultats. Tot seguit exposaré una mica com van anar les sessions de manera seqüencialitzada, per alumnes i setmanes.  

DILLUNS			DIMECRES
Data	ALUMNE 2	ALUMNE  4	Data	ALUMNE 1	ALUMNE 3
20 d’abril	Aquest alumne, recordem que els seus punt forts eren la comprensió, tant oral com escrita; i volem treballar la seua expressió (oral i escrita) amb certa coherència i estructuració. Intentarem trobar temes que a ell li interessen per tal de poder connectar i que li resulte més fàcil parlar amb nosaltres. Trobem que li interessa un esport nou que juga a l’escola, Colpbol. A partir d’ahí li diem que ens l’explique de manera oral, però no ens queda gens clar, després intentem anar matisant idees del Colpbol a partir de fer-li preguntes per ajudar-li a pensar i organitzar les idees. Què és? Com es juga? Qui pot jugar? Amb què es juga? Quines regles hi ha? Que hi ha prohibit? Qui guanya?... i intentem tornar a resumir amb ell l’explicació del Colpbol.	Començarem a partir dels seus deures. Ell elegeix el llibre de naturals. Ens conta per quin tema va, quin serà el seu proper examen i el tema que ha de repassar. Elegim un punt del tema, se’l llig en veu baixa, subratlla les idees més importants. Li demanem que ens el conte de manera oral. Després fem un esquema i només mirant l’esquema ens el torna a contar. S’aprecia certa diferència entre els dos moments d’expressió oral. Anirem matisant eixes diferències.	22 d’abril	Amb aquest alumne, teníem l’objectiu principal de motivar-lo, doncs acudia al centre des d’aquest curs i se’l notava una mica tímid. És el més menut que teníem. Tenint en compte li costa seguir les classes ordinàries, treballarem una mica d’organització, comprensió i expressió i hàbits de comprovar i repassar el que ha fet. Ens ha portat tots els quaderns que està fent a classe, li diem que en trie un, l’obrim i ens comença a dir quines pàgines tenia fetes i quines activitats havia de fer per a demà. Veiem que no ho tenia apuntat en cap lloc, diu que s’enrecordava... Mirem l’agenda, i apenes te res anotat, quasi tot el que te és perquè la psicopedagoga li ho marca també. Fem els exercicis que tenia.	Aquest alumne les errades que més fa són substitucions, omissions i inversions, per tant, quedàrem amb la psicopedagoga centrar-nos en això i amb el traç de les lletres i la discriminació de majúscules i minúscules. Portava una fitxa per acabar de llengua, i ens va venir be treballar-la, doncs havia d’unir paraules, per fer-ne de compostes i inventar-se una frase. La primera part no li va suposar cap dificultat, però per escriure les frases, li costava fer el traç adequat i separar les paraules.
27 d’abril	Li van anar be les preguntes de la setmana passada, he de dir que és una estratègia que vaig aprendre d’un curs de Coaching Educatiu per tal d’ajudar als alumnes a pensar i fer-los protagonistes del seu aprenentatge, així com també per aconseguir la seua implicació i compromís. Hui posaríem per escrit eixa explicació que recordarem sobre el Colpbol, poc a poc, apuntant una frase per idea, a mode d’esquema.	La setmana passada, vàrem apreciar que sense que l’alumne fera l’esquema, li costava contar allò que havia llegit, les idees principals no apareixien en la narració, i hi havia desordre, doncs botava d’una idea a un altra. Costava entendre’l. Aquesta setmana l’activitat giraria al voltant de la narració oral i escrita d’alguna pel·lícula que sabem que li agrada. Se’l va veure motivat, i quasi es va passar tota l’estona fent la redacció.	29 d’abril	No deixem de preguntar-li i mirar-li l’agenda, però a l’igual que l’alumne 2, li proposem que porte alguna cosa que li agrada de sa casa. Ens porta varis animals de joguet. Ens posem a jugar amb ells i anem verbalitzant aspectes diversos, generals. Intentem portar la conversa cap a la classificació dels mateixos segons el seu hàbitat (terra, mar o aire). Els anem classificant segons altres atributs (ferotges o domèstics, tipus de pèl...) sense deixar de verbalitzar els motius.	Havia vingut molt content perquè no tenia deure, i li vaig proposar si volia fer un joc amb mi d’una carrera de paraules. Vaig començar jo una frase de dos paraules i ell havia d’afegir una paraula, així per torns anàvem fent la frase inicial cada vegada més llarga. Quan ja no podíem afegir res, comptàvem les paraules i això eren els punts que havíem aconseguit. Li va agradar molt, vàrem aprofitar també per treballar alguna inversió que apareixia.
4 de maig	L’alumne portava deures de matemàtiques, que a pesar de no entrar dins de les nostres actuacions, seguint la filosofia del centre d’aprofitar sempre els seues deures, ens vàrem posar a fer problemes; que en definitiva es treballa la comprensió i expressió per entendre’l i resoldre’l. Li costava una mica explicar-nos el que havia de fer, encara que si que feia be les operacions. Usarem l’esquema de resolució de problemes que feien a l’escola: marcar les dades, marcar la pregunta, apuntar-ho al marge, pensar en l’operació, resoldre i comprovar el resultat.	Em vaig guardar eixa redacció que havia fet, sense esquema. I li vaig dir que anàvem a treballar la mateixa pel·lícula “Alien vs Predator” (elegida per ell) però que ara anàvem a fer una línea cronològica abans de redactar. Traçarem una línea en la pissarra i va començar a posar dades importants, esdeveniments clau de la pel·lícula. Va esborrar molt, perquè no li cabia tot el que volia posar en els espais que anava deixant-se. Li va costar organitzar els moments, però poc a poc anava desglossant-ho.	6 de maig	Se’n va anar de viatge el passat cap de setmana, i hui aprofitarem per a que ens contara on havia anat, què havia fet, quines coses havia vist... Ho férem per mitjà d’una entrevista, ens repartirem els rols, ell feia d’un personatge famós de la televisió i jo era qui l’entrevistava. Les seues respostes havien de ser curtes, doncs el famós tenia una mica de pressa; però també havien de ser clares, ja que els seus seguidors volien saber tot sobre el seu viatge. Gravarem l’entrevista i després li va agradar molt sentir-la.	Veient les dificultats que te aquest alumna, vàrem treballar a nivell de consciència fonològica per a la discriminació de paraules dins la frase, de síl·labes dins la paraula i de lletres (fonològic). El joc anterior ja treballava aquests aspectes. Seguirem amb les paraules, per tal que pogués separar-les be dins d’una frase o redacció rutinària. Usarem les palmes per discriminar paraules. Verbalitzarem frases curtes i comptàvem les palmes-paraules. Ho fèiem per torns. Després escrivírem alguna
11 de maig	Li férem la proposta que portara al centre un conte curt que li agradara, i que ja hagués llegit. Ens va portar un conte de pirates de quan anava a l’escola infantil. L’objectiu era treballar la lectura en veu alta i l’expressió oral després. Una vegada fet això, férem l’exercici d’invertar-nos finals alternatius a partir de l’estratègia de Gianni Rodari “què passaria si...?” del seu llibre Gramàtica de la fantasia (1973).  El treball va ser merament oral i molt divertit, ajudant-li a organitzar les idees.	Esta setmana ens tocava fer la mateixa redacció però amb totes les dades ordenades. Li restava anar narrant eixos moments clau que havia elegit. Va tardar menys temps que la primera redacció, i l’actitud fou més relaxada mentre escrivia. Va acabar la sessió bastant content, era el primer dia que el veia somriure més. Vàrem treure les dues redaccions per tal de ser conscients. Va llegir les dues en veu alta, i es va adonar de la diferència.	13 de maig	Seguirem amb els animals, vaig extreure informació sobre cadascun d’ells. Eren targetes que per un costat tenien una paraula i per darrere una frase. Havia de llegir la paraula i intentar decidir a quin animal feia referència, i després girar la targeta i veure si la frase corroborava la decisió. Treballem tant la presa de decisions, com la comprensió. Per exemple: paraula – trompa. L’alumne la posava a l’elefant i per darrere podia llegir, te una gran trompa davant.	Havia sigut el seu aniversari eixe cap de setmana i tenia molta ganes de contar-nos la celebració. Deixàrem que s’expressara oralment i després escrivírem frases d’eixe dia. De manera oral li eixien frases molt llargues, però les intentàvem fer més simples. Abans d’escriure les palmejàvem, comptàvem les paraules i escrivíem, vocalitzant, corregíem (si calia) i comprovàrem que hi havia el mateix número de paraules que havíem palmejat.
18 de maig	Seguint amb el conte de la setmana passada, decidirem inventar nosaltres la nostra pròpia història de pirates. Elegirem els personatges, el lloc, els transports, el que volíem que passara i com volíem acabar. Férem un xicotet guió i acabàrem la sessió amb una petita interpretació entre ell i jo, fent diferents veus segons els personatges, gesticulant i interactuant segons el guió que ell s’havia inventat. Això li va ajudar a ordenar les idees de manera seqüencialitzada, a estructurar frases, a memoritzar i expressar-les donant-los certa entonació.	L’esquema de hui el faríem a l’ordinador, al CMAPS Tools d’un tema que tenia examen prompte. Va elegir llengua castellana per esquematitzar tot el que entrava per tal d’analitzar frases. Li va costar ordenar les idees principals en la fulla. Va haver de moure les paraules clau, per poder fer lloc a altres que faltaven. Al acabar, se’l va mirar uns minuts i ens va contar de manera oral tot allò que havia de tindre clar per poder analitzar frases sintàcticament.	20 de maig	Arrel del joc de la setmana passada, l’alumna va dir que semblaven endevinalles i aquesta setmana treballarem amb elles. Prepararem diferents endevinalles. L’alumne les llegia en veu alta, d’altres les escoltava de la meua veu, les intentava endevinar. Després em deixa com sabia la resposta, quines paraules li havien donat la pista per esbrinar-ho. Quan ja havíem encertat algunes, férem una petita historieta on apareixien totes elles. El conte fou prou fantàstic, doncs havien d’aparèixer paraules prou dispars. L’alumne es va implicar molt.	Tornàrem a jugar al joc de la carrera de paraules, però aquesta vegada, partíem de 10 punts a cadascú, i les regles eren: Si l’escrivia be, guanyava un punt. Si la corregia a temps, guanyava un punt. Si feia alguna errada, perdia un punt i si. Li va entrar certa emoció, doncs també anava a fer el rol de mestre mentre jo escrivia la paraula. Es va concentrar molt en no fer cap errada en les seues paraules, revisant-les abans de passar el torn. Va ser molt divertit.
25 de maig			27 de maig