CONCLUSIONS DEL PROCÉS

Al llarg de tots aquests mesos, he pogut experimentar una mica la tasca d’un psicopedagog en primera persona. Dic “una mica” perquè en tres mesos (dos dies a la setmana) no hi ha temps per a veure i per a fer totes les funcions que duu a terme un psicopedagog en la seua tasca; però si que he pogut fer-ne algunes.

En primer lloc, he de dir que la tasca d’un psicopedagog és molt àmplia, avarca molts àmbits. En el meu cas que he fet les pràctiques en un centre privat, la psicopedagoga rep la petició dels pares, fan una primera entrevista amb ells, després amb el xiquet, normalment els passen certes proves estandaritzades, es fan entrevistes amb els mestres i pares per contrastar i compartir resultats, s’elabora i planifica la intervenció, es duen a terme les sessions d’intervenció amb l’alumne i reunions periòdiques amb les famílies i mestres per tal d’anar valorant i reconduint les actuacions...

A grans trets aquestes serien els passos o fases que rutinàriament fa la meua psicopedagoga al centre, i que he pogut observar i experimentar totes elles, exceptuant les reunions amb els mestres de l’escola (per qüestions d’horari), i he de dir que ahi hi ha implícites moltes funcions, doncs el professional ha de tindre la capacitat per escoltar, dialogar, expressar, empatitzar, motivar; també ha de mostrar-se obert, assertiu, col·laboratiu i cooperatiu; sense oblidar que ha d’avaluar, detectar, identificar, planificar, orientar, assessorar, implementar, valorar, mediar... en els contextos pertinents (família, escola, alumne) per tal de dur a terme una bona intervenció psicopedagògica, la qual és una tasca complexa; però molt gratificant quan veus que l’alumne millora.

La intervenció que jo he intentat dur a terme, ha versat sobre les dificultats lingüístiques, i he intentat incloure totes les fases pertinents, podent dir que s’ha passat per diagnosticar, planificar, implementar i valorar el procés. Aquesta última fase, corresponent a la meua fase 6 i 7 del pla de treball, encara no he pogut dur-la a terme, doncs la fase 3 de diagnòstic i la fase 5 d’implementació, es varen allargar una mica per qüestions d’adaptació a la realitat que teníem davant. No obstant, tinc pendent parlar amb la psicopedagoga per tal de poder anar un parell de setmanes més i acabar les dues fases de valoració que em resten. De la fase 5 tan sols hem queden dues sessions que aniré a la setmana que ve acabar-les amb els alumnes corresponents i acomiadar-me d’ells, doncs al final se’ls agafa estima.

La fase de planificació del pla de treball ha sigut la que més m’ha costat, doncs això de tindre una resultats, haver-los interpretat i decidir quines accions has de fer amb els alumnes per millorar les seues mancances, no és gens fàcil. Amb ajuda de la psicopedagoga ho vaig anar fent, però reitere que és complicat; no obstant, pense que és un dels punts clau per fer una bona implementació, ja que si tens una planificació inicial, pots anar adaptant segons vas veient que l’alumne respon, però mai perds de vista els objectius principals i la teua línea de treball amb ell.

Una vegada varem tindre les primeres actuacions i la línea per on volíem anar en cada alumne, el fet de dur-ho a terme no em va suposar cap dificultat, pues ha sigut molt gratificant estar amb els alumnes. La intervenció he de dir que s’ha basat en una metodologia constructiva i col·laborativa, ja que hem intentat partir dels interessos i motivacions dels alumnes per tal que els seus aprenentatges foren significatius i funcionals i al mateix temps s’ha intentat fomentar la col·laboració dels diferents agents implicats (família i escola) per unificar criteris i caminar tots en la mateixa direcció.

Açò últim tampoc és fàcil... doncs ens hem topat amb una família que s’ha mostrat molt negativa davant la possibilitat que el seu fill poguera repetir curs per tal de millorar curricularment... què fas en aquests casos? No pots obligar a la mare, doncs és contraproduent... la forma d’actuar en aquest centre és treballar també amb la mare, fent-li veure la realitat que te davant, les possibilitats del seu fill, l’esforç que està fent, els resultats que està tenint... per a que poc a poc vagi acceptant i aconseguir la seua col·laboració plena. Normalment les famílies solen anar predisposades a col·laborar, però sempre s’ha d’aconseguir el seu consentiment i fer-les conscients que el procés és llarg i no és lineal, que poden haver millores i retrocessos, depenent de molts factors imprevisibles.

En definitiva, m’ha enriquit molt passar per estes experiències, encara que sóc conscients que em falta molt de camí per fer i possiblement, moltes capacitats que perfeccionar, que tan sols es poden aconseguir passant per la pràctica; però el que si tinc clar és que s’ha de treballar pensant en els alumnes que tens davant, en el seu desenvolupament integral, funcional, social i harmònic, doncs és la única manera que el xiquet pugui millorar com a persona.