PASSEM PROVES

Comencem a passar les proves als alumnes, tal i com vàrem quedar.

Primer de res, vàrem parlar amb les famílies per tal de tindre el seu consentiments, i acordarem unes sessions extra per tal que els alumnes acudiren al centre i poder passar-los les proves. Als alumnes de primària, decidirem passar el TALE en dos sessions, ja que la part escrita, es prou densa per a ells, degut a les seues dificultats. El ELO teníem prou en una sessió, doncs és tot oral i prou fluid. I el WISC, com que és el més dens i llarg de passar, programàrem de 3 a 4 sessions, tot dependrà de com vegem a l’alumne.

Al llarg d’una setmana volíem passar totes les proves, però no va ser així, ja que l’alumne 3, va necessitar més de dos sessions per fer el TALE, per tant ens vàrem haver d’adaptar al seu ritme. Al final vàrem necessitar més sessions de les que en un primer moment vaig apuntar a la graella del pla d’actuació.

La primera prova del TALE que vaig passar, va ser a l’alumne 1; he de dir que la tenia molt preparada, doncs em generava prou responsabilitat. Tenia a mà les instruccions de la prova de forma resumida, també els fulls que ell havia d’anar llegint i el meu full de registre junt amb el cronòmetre. Això del cronòmetre potser haja sigut el que més mal de cap m’ha portat... pel simple fet d’haver d’estar pendent de posar-lo en marxa i apagar-lo... al mateix temps que encara estàs escrivint allò que l’alumne va llegint (en el cas de la part de lectura del TALE, per exemple). Però per altra banda, és cert que s’agafa soltura quan vas passant més proves, doncs automatitzes eixes xicotetes coses. Quan vaig haver de passar l’últim TALE a l’alumne 4 de secundària, el cronòmetre no em causava tanta molèstia, inclòs em notava escrivint els errors amb major fluïdesa.