NEGOCIACIÓ DEL PRACTICUM II

Quasi apunt de finalitzar el període del primer pràcticum, ja que en aquestes festes de Nadal no podré assistir al centre degut a que no estarà obert...i arrel de l'elaboració del pla d'actuació de la pac 3, he parlat ja amb la psicopedagoga sobre l'organització del segon pràcticum a partir febrer. 

La conversa va ser molt fluïda, doncs ja sabiem les dos que anàvem a seguir a partir de l'any venint. 

Li vaig comentar les meues inquietuds sobre quins problemes m'agradaria fer la intervenció, per veure el seu punt de vista i de quina manera ho faríem. En principi la idea de fer una intervenció en alumnes que mostrin dificultats en l'àmbit lingüístic, li va semblar interessant, ja que com he pogut observar en estos mesos, són bastants; i per tant puc abordar la intervenció en varis casos de distintes àrees dins la lingüística: expressió, comprensió, oral, escrit, primària, secundaria...

A partir d'ahí, ella m'explicarà una mica els casos a treballar i buscarà el consentiment dels pares i alumnes per tal de poder estar jo amb ells intervenint i passant primer algunes proves... en definitiva, implementant totes les fases (possibles) d'una intervenció psicopedagògica.  

CONCLUSIÓ FINAL

Al llarg d’aquests mesos de pràctiques he pogut fer un munt d’observacions que m’han permès aprendre certes funcions de la psicopedagoga que fins al moment només havia pogut llegir en els materials dels estudis: seguiment, orientació, diagnosi, motivació, coordinació...

Mentre anava assistint i observant les sessions que feia la psicopedagoga amb els distints alumnes, he pogut veure certs patrons repetitius en la majoria d’ells, i he aprofitat per plasmar-los en aquest bloc per poder reflexionar: seria el tema de la motivació i l’atenció; doncs quasi en tots els alumnes, a banda de les dificultats que puguin mostrar, darrere s’amaga una falta de ganes, de motivació i com a conseqüència, una desatenció que els impedeix centrar-se en les tasques. Em va resultar interessant.

Per altra banda, també m’he trobat amb certes dificultats, sobretot degut a la disponibilitat horària, ja que m’he perdut certes reunions a les quals haguera estat interessant assistir i que han quedat aplaçades per a un altre moment que ella tingui reunions amb pares o administració de proves.

Una altra dificultat que m’agradaria comentar i que pense que he solucionat seguint les recomanacions donades, ha sigut el enfocament de les entrades d’aquest bloc. En un principi pensava anar comentat quasi tots els casos, doncs com que era la primera vegada que assistia a sessions d’aquest tipus, tot em resultava interessant per a contar. Després se’m va recomanar centrar-me en dos casos i així ho vaig fer, vaig elegir el cas d’un alumne amb dificultat per les matemàtiques i el cas d’una alumna amb dificultats en l’àrea del llenguatge. Aquest fet em va permetre adonar-me’n dels patrons repetitius que he comentat abans. Centrada en això, sembla que se’m va passar parlar i donar importància també a altres funcions i tasques que feia la psicopedagoga al centre: administració de proves, entrevistes amb pares i tutors, coordinació amb agents externs, orientació... i a les últimes entrades em vaig centrar en eixes observacions, que a pesar de les dificultats horàries, vaig poder treure alguna informació per mitjà de les converses amb la meua tutora.

Crec que he aprofitat les hores que he passat allí al centre, sobretot observant, mirant materials i preguntant a la tutora dubtes. Però també em queden altres aspectes que m’agradaria seguir aprenent amb ella, sobretot de com es tradueixen els resultat i interpretacions de les proves a les sessions que jo he vist; és a dir, com es prepara ella una sessió real, quins objectius prioritza, d’on parteix... aquest tema el tenim parlat i pendent de treballar en properes sessions.

Fins al moment les pràctiques m’han obert a la realitat que es dona en molts instituts o escoles, m’han ajudat a veure les dificultats reals dels alumnes, les preocupacions de les seues famílies, l’actitud dels mestres i professors davant alumnes amb dificultats, i els punts de vista dels xiquets i joves de hui en dia front a eixes tasques educatives. Tot un entramat que un psicopedagog ha d’intentar analitzar, coordinar i mediar per tal de que tots els agents puguin treure algun benefici del procés d’intervenció, ja sigui de manera directa (alumne) o indirecta (centre educatiu).

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS

Arrel dels resultats obtinguts, a l’informe que la psicopedagoga presenta als pares en una sessió posterior, també hi ha un apartat de valoració i intervenció, on s’exposa la següent informació.

Es mostren les àrees on el nen ha obtingut millor puntuació i per tant serien les àrees en les quals destaca i que li servirien per poder superar les dificultats; i per altra banda, també s’identifiquen les àrees a estimular, és a dir, aquelles en les quals ha obtingut una puntuació menor o per baix de la mitjana.

En aquest cas concret, i a tall d’exemple, les àrees serien:

ÀREES EN LES QUE DESTACA:

Memòria a llarg termini

Informació general

Comprensió verbal

Processament visual

ÀREES A ESTIMULAR

Memòria de treball a curt termini

Raonament fluït

Raonament fluït verbal

Raonament fluït no verbal

S’explica als pares que aquests resultats expliquen les dificultats que presenta el nen en les activitats diàries a classe, que li impedeixen retenir o entendre la nova informació que se li va presentant. Però també tenint en compte les àrees on destaca i per tant s’hauran d’aprofitar: el nen te facilitat de treballar amb estímuls visuals i una de les estratègies seria estudiar a partir d’esquemes per facilitar l’emmagatzemat d’informació.

La psicopedagoga fa la proposta d’intervenció entenedora per als pares, amb algunes pautes a seguir a casa, en aquest cas els diu que s’hauran de centrar en: la resolució de problemes, l’àrea verbal, l’organització i planificació i la memòria a curt termini. Ells des de casa es comprometen a fer un seguiment de l’organització a través de l’agenda, i negociar un horari flexible i estable d’estudi.

A partir d’aquesta sessió amb els pares i el compromís establert entre totes les parts, es quan començaria la intervenció allí al centre. 

RESULTATS DE LA PROVA WISC IV

En un parell de sessions més, la psicopedagoga em va facilitar l’informe amb els resultats interpretats de la prova d’aquell alumne de 15 anys.

Segons ells, li va costar una mica d’interpretar, doncs a priori semblava tindre un bon nivell en totes les àrees analitzades. Després d’analitzar be els resultats i les seues connexions, va poder concloure que mostrava dificultats en emmagatzemar la nova informació, li costava donar-li sentit a eixos conceptes nous que li estaven sobrepassant.

A l’informe vaig poder veure el CIT de l’alumne (coeficient intel·lectual total) arrel de les puntuacions de les 4 àrees bàsiques del funcionament intel·lectual (CV, RP, MT, VP) i de les 8 aptituds cognitives que també analitza: raonament fluït, processament visual, raonament fluït no verbal, raonament fluït verbal, coneixement de paraules, informació general, memòria a curt termini i a llarg termini.

Els resultats,  a mode informatiu i il·lustratiu serien els següents:

CAPACITAT INTEL·LECTUAL GLOBAL: la seua puntuació ha sigut 109, classificat en “Promedio dentro de los límites”. Es troba en disposició òptima per poder millorar aquells aspectes que les puntuacions han sigut més baixes.

• COMPRENSIÓ VERBAL: Representa la capacitat per raonar la informació apresa prèviament. Àrea amb major puntuació.
• RAONAMENT PERCEPTIU:  Representa la capacitat per analitzar i sintetitzar estímuls visuals i poder raonar amb ells.
• MEMÒRIA DE TREBALL: És una mica de la memòria a curt termini, representa la capacitat per agafar i mantenir informació en una situació immediata. Àrea amb menor puntuació.
• VELOCITAT DE PROCESSAMENT: Representa la capacitat per realitzar tasques simples de tipus burocràtic.

APTITUDS COGNITIVES: A més dels 10 test principals dels WISC, al nen se li han aplicat 5 tests optatius, per tal d’aprofundir en les seues aptituds cognitives.

• RAONAMENT FLUÏT:  Fa referència a la capacitat per comprendre les operacions mentals del individu front una tasca nova que no pot desenvolupar-se automàticament. Ha puntuat a la baixa, per tant és un àrea a estimular.
• PROCESSAMENT VISUAL: Capacitat de generar, presidir, analitzar, sintetitzar, emmagatzemar, recuperar, manipular i transformar patrons i estímuls visuals.
• RAONAMENT FLUÏT NO VERBAL: Fa referència al raonament fluït, quan no es recolza en alguna cosa visual. Ha puntuat a la baixa, per tant és un àrea a estimular.
• RAONAMENT FLUÏT  VERBAL:  Representa el raonament fluït quan es recolza demandes de tipus verbal.  Ha puntuat a la baixa, per tant és un àrea a estimular.
• CONEIXEMENT DE PARAULES: Representa l’amplitud de vocabulari, comprenent el significat correcte de les paraules.
• INFORMACIÓ GENERAL: Fa referència a la amplitud i profunditat que té una persona del coneixement acumular de cultura. És una de les millors puntuacions obtingudes.
• MEMÒRIA A LLARG TERMINI: Capacitat per emmagatzemar informació o la capacitat de recuperar la informació prèviament guardada. És una de les millors puntuacions obtingudes.
• MEMÒRIA A CURT TERMINI: Capacitat per aprendre i retenir informació immediata, i utilitzar-la en poc temps. Ha puntuat a la baixa, per tant és un àrea a estimular.

EL WISC IV A UN NOU ALUMNE

Per qüestions d’horari no vaig poder assistir a l’administració de la prova WISC IV al nou alumne que acabava d’arribar al centre, encara que tinc acordat amb la psicopedagoga veure una d’aquestes sessions al llarg de les pràctiques.

El dia que vaig anar, em va ensenyar la prova complimentada però sense analitzar, sense corregir. Si tinc que ser sincera, aquelles línies i números no em deien gran cosa quan els vaig veure per primera vegada.

La prova va ser passada a un nen de 15 anys, prèvia demanda dels seus pares que varen acudir al centre preocupats perquè el seu fill estava mostrant certes dificultats a l’institut per primera vegada al llarg de la seua escolaritat.

Vaig tindre aquella prova en les mans junts als manuals d’administració del WISC i vaig poder entendre una mica els rangs de diferència entre el que ell havia encertat i la mitjana que establia la prova. A partir d’ahí, també vaig poder entreveure les línies de la gràfica, en quines àrees es mostrava per dalt o per baix de la mitjana. Ara be... em restava molt per poder interpretar eixos resultats i transformar-los en algun tipus d’intervenció. 

APROXIMACIÓ AL WISCH IV

En una de les últimes sessions que he assistit al centre de pràctiques, he tingut la oportunitat de poder veure la maleta de la l’escala WISC IV que sol passar la psicopedagoga en les primeres sessions amb nous alumnes per determinar els seues punts forts i febles i poder adequar millor la intervenció.

Aquesta prova s’estructura a partir de 4 àrees:

-          Comprensió verbal (CV)

-          Raonament perceptiu (RP)

-          Memòria de treball (MT)

-          Velocitat de processament (VP)

Tal i com vaig poder veure en el material que hem va facilitar, cadascuna d’aquestes àrees s’analitza o s’avalua a partir de varies activitats dins la mateixa prova, en aquest esquema extret de http://www.psicodiagnosis.es/images/wisciv.jpg , queda recollit el que vaig observar eixa sessió i que hem va costar bastant d’interpretar, doncs mai havia vist eixa prova de manera real i hem va resultar una mica dens el primer contacte.

Una vegada passada aquesta prova als alumnes, la psicopedagoga la corregeix i elabora un informe amb els resultats i les conclusions, el qual entrega i explica a les famílies junt amb unes recomanacions que formaran part de la intervenció.

ENTREVISTES AMB ELS MESTRES

Seguint amb les entrevistes, quan la psicopedagoga es troba amb un nou cas, després de fer la entrevista inicial amb les famílies com ja hem vist, i de realitzar les primeres sessions amb l’alumne, passant-li alguna prova (si es veu convenient)... es reuneix amb els mestres d’eixe alumne per tal de recopilar més informació de la seua problemàtica.

La reunió es realitza amb el tutor del nen i amb la seua família, seguint aquest guió:

-          Dades de l’alumne

-          Dades del centre i del tutor

-          Continguts a reforçar per part del tutor

-          Objectius proposats (consensuats pels dos arrel de la reunió)

-          Evolució acadèmica de l’alumne

A banda de la informació que extrau d’aquesta reunió, que cal dir que es fan varies al llarg del curs acadèmic, també la psicopedagoga deixa un full per a que el complimenten tots els mestres que imparteixen docència a eixe alumne, per tal de tindre una visió més amplia, poder trobar gustos i preferències, o pel contrari, detectar alguna dificultat que es repeteix en varies assignatures.

-          Assignatura

-          Assistència

-          Porta les tasques fetes?

-          Porta el material?

-          Com és l’actitud?

-          Treballs o exàmens pendents

-          Notes

-          Altres comentaris.

Aquests serien els punts, formulats en una taula de doble entrada, que cada mestre complimentaria i que després, es faria arribar al centre per ser valorat per la psicopedagoga i poder realitzar una millor intervenció. 

ENTREVISTES AMB LES FAMÍLIES

Les properes entrades les dedicaré una mica a parlar sobre altres funcions del psicopedagog que no siguin tan centrades en la intervenció com he fet fins ara, doncs aquest professional també s’encarrega d’altres aspectes, com per exemple “les entrevistes”.

Quan una família acudeix al centre a demanar ajuda, la primera sessió que fa la psicopedagoga és una entrevista semiestructurada seguint el guió que més avall apuntaré, per tal d’extreure tota la informació possible i arribar alguna conclusió, normalment, ella intenta aclarir la demanda dels pares, explicar-los en que consisteix una intervenció psicopedagògica, i els dona un marge de temps per a que es puguin pensar si volen seguir avant amb el procés.

El guió que sol seguir amb una entrevista amb pares és:

-          Dades personals

-          Dades familiars significatives

o   Esquema familiar

o   Ambient familiar

-          Motiu i finalitat de la consulta

-          Dades  acadèmiques

o   ACI acadèmica

-          Adaptació social

Els pares, poden decidir allí mateix si volen concertar una cita per a que vagi el nen o si seu pensin i en uns dies li donen la resposta... el que si els ha de quedar clar, i es valora des d’aquest centre, és que un procés psicopedagògic requereix:

-          Compromís per part de tots els àmbits (família, escola, alumne, psicopedagog),

-    Assistència sistemàtica junt a puntualitat, dedicació i implicació en les tasques recomanades.

-          Duració mínima d’un any per poder veure resultats fiables.

-          Una coordinació amb la família, i també amb l’institut, sobretot amb els tutors i algun mestre especialista.

Aquest compromís serà important que les famílies l’accepten i siguin sabedores, cosa que ajudarà a garantir una millor intervenció amb el nen. 

LECTURA I MOTIVACIÓ

Seguint amb el tema de la motivació, aquesta última sessió que he anat al centre de practiques, em va sorprendre molt la següent conversa que m’agradaria reproduir per tal de que serveixi de reflexió per a tots en la nostra tasca, tant com a docent, i com a futurs psicopedagogs:

-        -          Com portes el llibre que havies de llegir?
-          Doncs... un poc malament...
-          Que vol dir malament... la setmana passada vàrem marcar els dies de lectura, no?
-          Si... però no he llegit...
-          I això...? què ha passat?
-          Ai!...doncs que el llibre és un rotllo... no m’agrada...
-          I de què va el llibre? Perquè no t’agrada?
-          No ho se... es que no l’he començat... però es que no m’agrada llegir...
-          Potser et coste començar a llegir, però igual t’agrada una volta t’hagis posat, no?
-          No ho se...
-          Quan tens l’examen de lectura?
-          D’ací tres dies...
-          I què penses fer? Com l’aprovem? T’hauràs de posar a llegir, no?
-          No cal... he pensat que buscaré el resum per internet, i me’l llegiré i ja està... faré l’examen com sigui... dona igual
-          Però això ja ho has intentat altres vegades, i no t’ha funcionat, perquè la professora posa preguntes que no solen estar als resums d’internet, no? Ja ho hem parlat altres vegades, que eixa no era la solució...
-          Ja... però ja no em queda temps per llegir-me’l tot...
-          Quantes pàgines te el llibre?
-          Unes 90... crec...
-          Et queden tres dies... pots llegir 30 pàgines cada dia... i encara arribes, no? 30 pàgines si que et pots llegir en una estoneta
-          Si, suposo...

L’acord va ser que es llegiria eixes 30 pàgines cada vesprada, durant eixos tres dies que i quedaven. Realment no eren massa pàgines per a un alumna de segon d’ESO, però el que era realment pesat, baix el meu punt de vista, és haver de llegir en eixa desgana i desmotivació. El llibre en si, tampoc era tan avorrit, era de la col·lecció de Coolman i jo, que solen ser prou entretinguts, però així i tot, a la xiqueta no li abellia gens posar-se a llegir.

És una llàstima que al llarg de l’escolaritat es faci tan avorrit el temps de lectura, quan en realitat hauria de ser de l’inrevés, no? Estaria molt be que els xiquets i adolescents trobaren alguna motivació durant eixes lectures, i per a tal cosa, en compte de proposar els professors els llibres a llegir-se, podrien ser ells mateixos qui elegiren les seues lectures, depenent dels seus interessos i inquietuds, possiblement se les llegiren amb més ganes i no haurien de recórrer a la solució fàcil i còmoda de buscar en internet el resum del llibre...

Com ja he dit abans, què important que és la motivació per a qualsevol cosa!

QUÈ FEM AMB LES MATEMÀTIQUES?

Al centre acudeix un nen de 6è de primària, al qual el tema de la motivació que he comentat abans no li fa massa falta, doncs està molt motivat davant les matemàtiques, a pesar de ser l’assignatura que més li està costant.

De fet, quan ve a les sessions tan sols treballa aquesta matèria. Però les ganes que li posa són increïbles. A cada proposta que li fa la psicopedagoga, ell sempre contesta amb un somriure i amb prou rapidesa treu el llapis i es posa a fer els exercicis, ja siguin operacions o problemes.

Ara be... quan els acaba... la majoria d’ells no estan ben resolts...

La psicopedagoga, de manera molt agradable i sense fer cap judici, li fa veure que s’ha enganyat, li pregunta que ha pogut passar... i poc a poc, amb un diàleg curt, el nen li arriba a contestar que no s’havia fixat massa, que ho ha fet un poc ràpid...

“I què podem fer?”

Gran pregunta! Personalment m’agrada molt aquesta pregunta, es dona la oportunitat a l’alumne a que pense, a que faci una proposta que segurament seguirà perquè ha sigut idea sea, a que es pugui enganyar i sigui conseqüent amb les seues decisions... en definitiva pense que si la solució la troba el propi alumne hi ha més possibilitats que sigui la correcta que si la solució la dona l’adult.

Val, davant aquesta pregunta, el nen torna a preguntar... “mmm, ho torne a fer més espai?”

“Vols que provem?”

I en eixe moment es veu a l’alumne, que segueix amb ganes, esborrar l’activitat, moure’s de la cadira, apropar-se a la taula i amb la mà damunt del front, posar-se lentament a mirar els números i parlant amb veu baixeta va aconseguir resoldre les operacions pràcticament totes correctes!

Importantíssima la motivació, com ja he dit, i en aquest cas, sumem l’atenció!

MOTIVACIÓ

Seguint amb el tema que vaig encetar el més passat sobre aquella alumna que li costava entendre el que llegit, he de dir que de moment l’alumna no és que hagi millorat massa, però si que es veu un avanç a nivell motivacional.

La psicopedagoga, a banda de dedicar part de la sessió a aplicar tècniques de comprensió lectora (subratllar, resumir, buscar idees principals...) també es centra prou en augmentar la seua motivació i interès.

Per cada xicoteta cosa que fa l’alumna, ja sigui referit a la lectura d’un text o de qualsevol cosa que li conte de l’institut, sempre te una frase preparada del tipus “molt be, això està molt be, no creus?”, “segur que t’ha costat molt, però veus? Ho has aconseguit, eh?!”, “Bueno, potser no sigui la nota que volies, però mira! Has millorat des de l’anterior treball”.

Fixant-se be, totes les sessions estan repletes de frases motivacionals i alentidores, doncs pense que, a banda de ser una de les funcions d’un bon psicopedagog, és un punt clau per poder aprendre. Un alumne motivat aprèn molt millor, doncs te un interès, dedicació i concentració molt més alt que un altre que estigui desmotivat. Aquest aspecte, ha de ser un dels principals en les sessions amb xiquets o adolescents, doncs la gran majoria manquen de motivació i ganes...

PRIMERA XERRADA: BRÀQUETS

Una vegada al més, es realitza una xerrada amb els adolescents que volen anar per fer un col·loqui entre tots ells sobre qualsevol tema que els interessi, o alguna activitat que la psicopedagoga proposi, la qual actua de moderadora.

Aquesta setmana ha assistit a la primera sessió d’aquest tipus i m’ha agradat molt l’ambient tant distens que hi havia. En una taula rodona hi havia cinc joves i la psicopedagoga, tots asseguts al voltant d’ella. En un primer torn de paraula, cadascú s’ha anat presentant, dient el seu nom, el lloc on estudiaven, on vivien, alguna afició... i qualsevol altra cosa per tal de presentar-se a la resta de companys.

A continuació, la psicopedagoga va preguntar si algú tenia cap cosa a dir, deixant ahí un temps per a que qualsevol d’ells pogués expressar alguna inquietud, preocupació o tot el contrari; alguna alegria que volgués compartir. Una de les xiques, va comentar que anaven a posar-li bràquets a les dents, i a partir d’eixe tema, varen començar a expressar les seues emocions al respecte, les seues opinions sobre el fet de portar bràquets. També li varen preguntar a la xica sobre les seues sensacions i pensaments, empatitzaren una mica en ella, entengueren el motiu pel qual estava preocupada, i entre tots intantaren dir-li alguna cosa per tal de tranquil·litzar-la una mica: “mira, jo també porte bràquets i no fa tant de mal com diuen”, “a mi al principi em feia mal, però et donen una pasteta que te les pots posar per a que no et rosen els ferros”... i altres comentaris per l’estil.

Em va sorprendre la manera d’empatitzar que varen tindre, doncs no imaginava que pogueren arribar a entendre la preocupació que tenia la xica pel tema de les bràquets i a fer-li eixes aportacions tan alentidores. El temps que va durar aquesta conversa, la psicopedagoga tan sols mirava i escoltava als joves, el quals varen organitzar el diàleg d’una manera autònoma i amb respecte pels altres. 

ALUMNA QUE NO ENTÈN EL QUE LLIG...

Posaré un exemple d’allò que acabe d’explicar a l’última entrada, per veure si resulta més pràctic: Una alumna d’uns 14 anys, que es posava a llegir i quan la psicopedagoga li preguntava sobre el que havia estat llegint, aquesta no ho sabia explicar, inclòs se la veia afectada, feia eixa risa nerviosa que denotava certa inseguretat. Davant d’eixe “no sé” tan repetitiu per l’alumna, la psicopedagoga li va preguntar: quin penses tu que és el problema? I perquè penses que no ho entens?... amb preguntes similars aquestes, l’alumna va poder aclarir que “no entenc el que llisc perquè vaig llegint i no se el significat de moltes paraules i perquè hi ha frases massa llargues que no sé el que volen dir... em perd”. A partir d’aquella concreció, varen desgranar el problema en tres parts o passos: no entenc algunes paraules, no entenc frases llargues, em perd. Li va preguntar per on volia començar, quin pensava ella que seria la tasca més fàcil per començar. I va elegir “entendre les paraules”. Amb eixa meta en la ment, li va fer tornar a llegir el mateix text, però de manera més pausada... parant-se en cada paraula que no entengués... “Eixa paraules no l’entens? Val, parat ahi, que t’evoca eixa paraula, a que et sona, en quin àmbit està...?”

L’alumna va començar a imaginar-se la paraula i a esbrinar el seu significat, de manera contextualitzada va anar descobrint el significat de la frase completa... i al llarg de la sessió i seguint la mateixa metodologia i “fer-la pensar”, va aconseguir entendre una pàgina del tema de biologia que tenia examen prompte.   

A partir d’ahí, en altres sessions, li va anticipar que seguirien treballant per poder entendre el significat global d’un text més ampli fent esquemes, resums o qualsevol cosa que a ella li pogués servir. Obtenint sempre el seu consentiment i respectant les seues dificultats, la psicopedagoga aconsegueix que l’alumna li done un somriure tímid abans d’anar-se’n.

Personalment, em va resultar molt emocionant el tracte que va tindre amb aquella alumna. 

INICI DE LES PRÀCTIQUES

Durant el més de setembre, vaig realitzar varies cridades per telèfons per anar determinant els dies d’assistència al centre, els quals havien de coincidir amb l’altra companya que també realitzaria les seues pràctiques de manera paral·lela. He de dir que aquesta tasca ens va costar una mica, doncs la meua disponibilitat horària no coincidia amb la de la meua companya, però al final vàrem poder establir els dilluns i els dimecres com dies fixes per anar al centre; encara que podrien variar alguna setmana depenent de l’assistència dels alumnes o de les tasques que fera la psicopedagoga les quals hauríem d’observar (per exemple, com passa un test Wisc).

Una vegada sabuts els dies, cosa que es va allargar varies setmanes, decidirem començar les pràctiques al més d’octubre, ja que en setembre, la psicopedagoga encara estava organitzant-se els seus horaris amb els alumnes d’anys anteriors i amb els nous.

El dilluns 6 d’octubre va ser el meu primer dia de pràctiques, el qual esperava amb moltes ganes, però també amb cert respecte, doncs això d’estar davant d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge o emocionals... i haver d’actuar, em resultava complicat d’assimilar... Vaig intentar no anticipar massa i només començar! Amb la idea de gaudir de cada sessió i anar recopilant estratègies i formes de fer de la meua tutora de pràctiques, doncs una de les finalitats d’aquests mesos ha de ser precisament “agafar experiències”, “veure casos reals” sense tindre la màxima responsabilitat, doncs sempre estaré supervisada per la tutora, però per a que em pugui servir per al meu futur professional dins d’aquest àmbit.

El primer dia vaig estar tot el temps darrere dels alumnes, només observant i escoltant com es desenvolupaven les tres sessions d’aquella vesprada.

En cada sessió, varen acudir dos alumnes, adolescents, amb diverses dificultats d’aprenentatge, que versaven sobre l’expressió oral, l’expressió escrita, les matemàtiques i la lectura comprensiva; així com d’altres dificultats en quan a l’organització de les seues carpetes, l’ús de l’agenda i els hàbits d’estudi.

Em va cridar molt l’atenció la forma d’empatitzar amb cadascun d’ells, doncs a partir de preguntes, els feia pensar sobre les seues dificultats i després sobre possibles vies per solucionar el problema que havien trobat. Eixes idees que ella intentava que eixiren dels mateixos alumnes, les intentava posar en pràctica en eixe moment, fent-los un acompanyament, doncs al ser hàbits nous, eren complicats de dur a terme pels alumnes. 

Al finalitzar totes les sessions, la psicopedagoga es va seure amb nosaltres i ens va posar al dia de la problemàtica de cada alumne. Per la meua part, li vaig preguntar certs dubtes per a poder anar resolent la primera pac que portava entre mans, i la veritat es que va tindre respostes concretes, però encertades al meu parer. 

Vaig eixir d'allí amb la sensació que havia estat moltíssimes més hores de les que realment portava... doncs m'havia resultat intens, però al mateix temps, tenia ganes de tornar a anar i veure com podien evolucionar eixos alumnes. 

PRIMER CONTACTE

La primera presa de contacte amb el centre de pràctiques va ser a través de la psicopedagoga i per telèfon. En aquesta primera conversa, em vaig presentar i li vaig dir el motiu de la cridada. Va acceptar la proposta de ser la meua tutora de les pràctiques de psicopedagogia cursades per la UOC i per tant, vaig poder omplir el formulari a la plataforma de la Universitat al més de juny. La psicopedagoga i jo vàrem quedar a la espera de la resposta de la Comissió de pràctiques, la qual no va tardar gaire en arribar, i sobre el més de juliol vaig fer el meu primer viatge a la Nucia, al Centre Psicopedagògic Sol.

El motiu d’aquest primer viatge era signar el Conveni de Pràctiques que ens va fer arribar la Comissió des de la UOC i conèixer-nos Maite i jo. La meua intenció també era intentar establir una mica l’horari que hauria de complir, doncs com que estic treballant en una escola com a mestra d’infantil, només disposi de les vesprades per poder assistir al centre; i si podia ser, saber quines tasques havia de fer.

La veritat es que estava una mica nerviosa abans de l’arribada al centre, però al entrar i presentar-me, aquell nervi va anar baixant. Maite disposava de poc de temps, doncs estava esperant a un alumne, vàrem poder mirar el conveni, signar-lo les dos i parlar sobre l’horari, les tasques i una mica d’organització del seu centre.

Al eixir d’allí, tenia clar que havia d’assistir, al menys, dues vesprades per setmana, per tal de poder complir les 75 hores del primer pràcticum, doncs tan sols puc anar de cinc a nou de la vesprada.  Fent els càlculs, realitzaria unes quantes hores de més, però preferisc començar anant dos dies per setmana, per si decés haig de faltar alguna sessió o coincideix amb alguna festa. El que encara no havíem pogut establir eren els dies concrets que havia d’anar, doncs també depenia d’un altra companya de pràctiques que ella tenia, i que volia intentar que anàrem els mateixos dies.

Pel que feia a les tasques, em va dir que primer faria molta observació i que depenent dels casos i dels alumnes, ja podríem fer algun altra cosa, però no vàrem concretar res. Em va estar parlant dels test d’intel·ligència que sol passar o de les entrevistes amb els pares... com a sessions puntuals que estaria be observar-les, encara que no coincidiren amb els dies que havia d’assistir; tot dependria dels dies, i vàrem quedar que setmana a setmana podríem modificar els dies d’assistència depenent dels interessos meus també.

Vaig quedar a l’espera de que em concretés els dies d’assistència i el dia de començament de les pràctiques sobre el més de setembre o octubre, perquè encara no sabia ella tampoc quan arribarien els alumnes...

Centre Psicopedagògic Sol

Vos presente el meu centre de pràctiques, el qual aten des de problemes en l'àrea d'educació, fins a  intervencions socials o esportives, passant per mediacions familiars, xarrades per a joves, tallers per a famílies... entre altres activitats que poc a poc aniré coneixent i gaudint. 

http://www.centresol.com/centresol/SOL_Centro_Psicopedagogico.html